Resultats de la cerca

Situació Vista aèria del nucli històric de la ciutat, ben delimitat per les antigues muralles, en part conservades ECSA - J Todó La ciutat de Tarragona, capital de la comarca del Tarragonès i capital històrica del Camp de Tarragona, és situada al pendent d’un turó de 69 m d’altitud, que davalla suaument fins al mar pel costat sud-oriental, i cap al riu Francolí, per la banda sud-occidental els vessants N i N-E del turó són espadats Per la seva morfologia i les fases de formació de la ciutat, el conjunt urbà s’estructura en tres sectors o terrasses la part alta o barri antic, els eixamples i…

La fi de la unitat lingüística romana La gran expansió política de Roma, primer pel Laci i per tot Itàlia i posteriorment per les regions d’Europa, d’Àfrica i d’Àsia que van constituir l’Imperi, va comportar la difusió i el predomini de la llengua oficial, el llatí Aquesta difusió no fou ni immediata ni uniforme La llengua dels conqueridors va entrar en contacte amb parlars i dialectes molt diferents entre ells, els uns propers al llatí per afinitat lingüística, els altres molt allunyats Pel que fa a les poblacions conquerides i progressivament integrades a l’Imperi, les relacions que van…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…

Introducció Aquesta part dedicada a les arts decoratives de la collecció Art de Catalunya comprèn un extens segment cronològic, més d’un miler d’anys, des dels primers temps de l’Edat Mitjana fins al final del segle XVIII o començament del XIX, és a dir, quan es produeix el traspàs del món modern al món contemporani Inclou, per tant, un ampli ventall d’estils —des de la baixa Antiguitat fins al neoclassicisme— com també una gran diversitat de tècniques i d’especialitats artístiques ceràmiques, mobles, brodats, tapissos, vidres, vitralls, objectes d’or i argent, esmalts, voris, ferros, bronzes…

La creació de la Caixa de Pensions i d'Estalvis 1905 Francesc Moragas i el món de les assegurances socials Francesc Moragas i Barret, fundador i primer Director de la Caixa de Pensions Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, 1904-1954 Francesc Moragas i Barret va néixer a Barcelona el 13 de desembre —festa de Santa Llúcia— de 1868 Era el segon fill del matrimoni de l’advocat Arístides Moragas i Barret amb la seva cosina germana Consol Barret i Carafí Vivien al carrer de Lledó, al costat de la plaça de Sant Just El seu avi patern, Ferran Moragas i Ubach, nascut a Berga, havia estat…

De la literatura oral a l’etnopoètica Portades de d'esquerra a dreta Les rondalles catalanes , illustrades per en Joan Vila Les rondalles valencianes , d'Enric Valor i Vives Rondaies eivissenques , de Joan Castelló Guasch Enciclopèdia Catalana Literatura oral, literatura popular, literatura de tradició oral són diverses denominacions que s’han utilitzat al llarg del temps per a fer referència a aquella literatura que es transmet oralment d’una generació a una altra i que és variable per naturalesa, ja que el mateix procés de transmissió facilita que cadascú pugui recrear-la, transformar-la i…

La fortuna crítica o el redescobriment de Jaume Huguet Sant Miquel Arcàngel vencent el drac Taula principal del retaule de Sant Miquel del Pi 1455-60 La pintura original de l’extrem inferior s’ha perdut ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà No va ser fins el 1902 que l’art medieval català començà a ser valorat, quan la Junta Municipal de Museus de Barcelona –que gestionava els museus d’art de la ciutat, on aleshores no es mostrava ni una sola obra de Jaume Huguet– decidí organitzar el que s’anomenà Exposición de arte antiguo En aquella magna exposició, que…

El músic ha estat un personatge singular de la comunitat, clarament separat dels “no músics” A l’inici del volum s’aclaria que sonar un instrument era una feina reservada a unes persones molt determinades de la comunitat, només homes fins fa ben pocs anys, i molt sovint d’un entorn familiar o social molt concret Si cantar o fer sonar objectes com panderos, simbombes o castanyetes, ho podia fer tothom, tocar un instrument es reservava al músic , i era aquest concepte o categoria de músic el que governava tota la construcció musical de la…

Concepte de mamífer Un dels trets més característics que participen en la definició de mamífer és la capacitat que tenen d’alletar les seves cries durant les primeres fases de la vida extraembrionària La fotografia ens mostra una femella de liró gris Glis glis amb els seus petits Joaquim Reberter La definició de mamífer és fàcil d’establir quan es consideren exclusivament les formes vivents No s’esdevé el mateix quan es consideren les nombroses formes fòssils que testimonien un trànsit progressiu des dels rèptils fins als mamífers Aquest pas és tan gradual que, realment, es fa difícil,…

La literatura entre els segles XIX i XX De vegades es dóna el cas que una data concreta adquireix un significat especial, encara que, òbviament, l’evolució literària no s’esdevingui abruptament, d’un dia per l’altre Amb tot, el fet que el mateix any, el 1857, i al mateix país, França, s’editessin dues obres mestres com són Les fleurs du mal , de Charles Baudelaire 1821-1867, i Madame Bovary, de Gustave Flaubert 1821-1880, és una casualitat que anuncia el canvi d’una època D’una banda, l’obra de Flaubert apareix com la primera novella que se separa veritablement de la fantasia per afrontar…