En la primera referència documental coneguda del lloc i la parròquia de les Preses, datada l’any 922, Elienard llega en testament a la seva muller Ricarda l’alou de les Preses, que havia adquirit per aprisió. Uns anys més tard Ricarda emmaridà de bell nou amb un cavaller anomenat Sal·la; aquest matrimoni fou el fundador del cenobi de Sant Benet de Bages, al qual feren donació l’any 957, per tal de contribuir a l’aixecament de la fàbrica, de l’alou de Sant Pere de les Preses. Segons figura en el document, Ricarda cedí a l’esmentat monestir, per a remei de la seva ànima “…ipsum nostrum alaude quem abeo in comitatu Bisuldunense in valle Basso que mihi advenit de viro meo condam Alienardi. Id est villa Presas… ecclesia est fundata in honorí Sancti Petri…”. Tanmateix, poc temps després d’aquesta donació el comte Sunifred II de Besalú sostragué al cenobi de Bages l’esmentat alou de les Preses, el qual li fou retornat l’any 971 pel comte bisbe Miró, germà i successor de Sunifred. Només un any més tard, el 972, la parròquia de Sant Pere de les Preses és esmentada a l’acta de consagració del monestir de Sant Benet de Bages, com a possessió d’aquest cenobi, al qual restà lligada fins a l’exclaustració del 1835. Així doncs, fou als abats de Sant Benet als qui pertanyé des del segle X el domini jurisdiccional del lloc i l’església de les Preses, tot i que, a partir del segle XII, hagueren de lluitar per fer valer els seus drets senyorials en aquest indret contra els vescomtes de Bas, els quals se n’emparaven il·legalment amb certa freqüència. Les rivalitats entre els abats de Bages i els vescomtes de Bas finalitzaren l’any 1328 amb una concòrdia per la qual es repartiren, pro indivisa, la jurisdicció civil i criminal del lloc. L’església de Sant Pere de les Preses fou consagrada l’any 1119 pel bisbe de Girona Berenguer Dalmau, el qual ratificà la subjecció del temple al monestir de Sant Benet de Bages. Pocs anys després, el 1125, el mateix bisbe Berenguer Dalmau confirmà a favor de l’esmentat cenobi la tercera part dels delmes de la parròquia de les Preses: “…ego Berengarius Sanctae Mariae Gerundensis ecclesiae episcopus… bono animo et spontanea voluntate dono, reddo atque omnibus modis concedo Domino Deo et cenobio S. Benedictí de Baies, illam tertiam partem decimae ecclesiae S. Petri de Presis, quam capellanus ecclesiae acclamare solebat”. D’altra banda, hom té la certesa que Hug, vescomte de Bas, en el seu testament atorgat l’any 1175, llegà a l’església de “Sti Petro de Presis X (solidos)”. Els abats de Sant Benet de Bages, en qualitat de senyors eminents de les Preses, hi establiren en data indeterminada un batlle de sac i alhora de jurisdicció; aquest càrrec fou creat de manera vitalícia i hereditària, motiu pel qual era denominat batlle natural. També correspongué als abats la provisió de rectors d’aquesta parròquia. Al final del segle XIII, en les relacions d’esglésies que contribuïen amb el delme al sosteniment de les croades, figura els anys 1279 i 1280 l’“ecclesia de Presis”. Així mateix, dins la catorzena centúria, el temple de “Sancti Petri de Presis” és relacionat l’any 1362 en el Llibre verd del capítol de Girona, i en els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle apareix esmentada l’“Ecclesia parrochialis sancti Petri de Presis”. Ja al segle XVI, un interessant document datat l’any 1568 informa detalladament de les afrontacions territorials que constituïen el terme de la parròquia de les Preses, com també dels censos que l’abat de Sant Benet de Bages havia de rebre dels pagesos que l’habitaven, en qualitat de senyor jurisdiccional. L’església parroquial de Sant Pere de les Preses no conserva actualment cap element constructiu d’època romànica, ja que l’edifici sofrí nombroses transformacions a través dels segles. La reforma més important fou la que es feu al segle XVIII, la qual convertí l’església en una construcció de tres naus, dins l’estil neoclàssic.
Acta de consagració de Sant Pere de les Preses (31 de gener de 1119)
Berenguer, bisbe de Girona consagra l’església de Sant Pere de les Preses. S’esmenten les afrontacions de la parròquia, els límits del cementiri i les obligacions de la dita església envers la seu episcopal.
"Anno dominicae incarnationis MCXVIIII venit domnus Berengarius gratia Dei sanctae sedis Gerundensis episcopus ad consecrandam ecclesiam in honore Sancti Petri apostoli constructam, incomitatu scilicet Bisullunensi, in loco qui dicitur ad ipsas Preses. In qua die consecrationis dedit iam dictus presul prefate ecclesie decimas et primicias et oblaciones fidelium, tam vivorum quam etiam defunctorum, et insuper ex omni parte cymiterium habens XXX legitimos passus. Quod sub tali deffensione et quietudine constituit, ut aliquis homo cuiscumque ordinis vel etatis ibi aliquam violenciam quocumque tempore non inferat, sed ob honorem et reverentiam ecclesie salvo munimine consistat. Terminus autem parrœchie prefate aecclesie ita se habet. Ab orientali parte terminatur in fluibus parroechie Sancti Michaelis de ipsa Cote, de meridie in illa Sancti Stephani de Occulo, ab occiduo in illa Sancti Privati et in Fluviano, a parte vero circii in illa de Olot et in Malatoscher. Redditus vero huius ecclesie est per singulos annos solidos II de diners. Preterea subdidit presul prefatam ecclesiam taliter ditioni sedis Gerundensis, ut omni anno xrisma inde accipiat, et in omnibus eius institutis et preceptionibus pareat, et bis in anno ad synodum in prelibatam sedem veniat. Scripta haec dos II kalendas februarii anno XI regnante Ludovico rege. In qua predicta die consecrationis huius ecclesie fuit orta contentio inter predictum episcopum et abbatem Sancti Benedicti de Baies, de tercia parte decimarum huius ecclesie, quae fuerat dominium ipsius capellaniae quae erat inde ablata. Quam etiam partem, scilicet terciam decimarum, predictus abbas Benedictus cum suis monachis instanti cura et sollicitudine prescripti episcopi et clericorum eius iam dictae ecclesie Sancti Petri reddidit, et permansuram ibi constituit. Berengarius Dei gratiâ Girundensis ecclesiae episcopus. + Benedictus abbas. Gaucefredus Bissullunensis archilevita. Arnalus Iohannis presbiter, qui hanc dotem scripsi et subscripsi prenotato die et anno."
Original: Arxiu Episcopal de Girona, doc. 175.
Jaume Villanueva i Astengo: Viage literario a las iglesias de España, vol. VII, València 1821, apèndix 16, pàgs. 288-289.
Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas…, vol. V, Vizcondado de Bas, Olot 1893, apèndix 12, pàgs. 57-58.
Traducció
"L’any 1119 de l’Encarnació del Senyor vingué el senyor Berenguer, bisbe per la gràcia de Déu, de la santa seu de Girona, per consagrar l’església en honor de sant Pere apòstol, construïda al comtat de Besalú, al lloc anomenat les Preses. El dia de la consagració el dit prelat donà a l’esmentada església els delmes i primícies i oblacions dels fidels, tant dels vius com dels difunts, i a més a més un cementiri que fa 30 passes legítimes per tots els costats. La va establir sota una tal defensa i tranquil·litat que cap home de qualsevol estament o edat no hi pugui fer mai cap violència, ans per a honor i reverència de l’església constitueixi una protecció segura. El terme de la parròquia de la dita església és el següent: a llevant afronta amb els límits de la parròquia de Sant Miquel de Sa Cot, a migjorn amb la de Sant Esteve de Salull, a ponent amb la de Sant Privat i al Fluvià, a tramuntana amb la d’Olot i a Malatosquer. La renda d’aquesta església és de 2 sous de diners cada any. A més a més, el prelat va sotmetre l’esmentada església de tal manera al domini de la seu de Girona que cada any d’allà rebi la crisma i l’obeeixi en totes les seves disposicions i preceptes i dos cops cada any vagi al sínode de la dita seu. Aquesta dotació fou escrita el dia 2 de les calendes de febrer de l’any onzè del regnat del rei Lluís. L’esmentat dia de la consagració d’aquesta església nasqué un enfrontament entre el dit bisbe i l’abat de Sant Benet de Bages, amb relació a la tercera part de les delmes de la dita església, la qual havia estat domini de la capellania que n’havia estat separada. La qual part, és a dir, la tercera part dels delmes, el dit abat Benet amb els seus monjos va retornar a la dita església de Sant Pere, per la diligent cura i sol·licitud del dit bisbe i dels seus clergues, i així ho establí per sempre més. Berenguer bisbe de Girona per la gràcia de Déu. Signatura de Benet abat. Gaucefred arxilevita de Besalú. Arnau Joan prevere, que va escriure aquesta dotació i la subscrigué el dia i l’any esmentats."
(Trad.: Jordi Bolòs i Masclans)