Tot i que el topònim Llierca apareix esmentat en la donació que feu Bernat de Besalú de l’alou de Tapioles, situat a Montagut, al monestir benedictí de Sant Pere de Besalú, com a afrontació, i amb la grafia “Lizercha”, l’any 1004, cal esperar fins a l’any 1169 per trobar documentada l’església de Sant Jaume de Llierca, que fou coneguda durant tota l’edat mitjana com Sant Jaume de Poliger. En aquesta darrera data, l’església de “Sancti Jacobi de Poliger” fou confirmada com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en l’acta de consagració de l’església. El monestir de Camprodon aconseguí de fer-se amb moltes possessions a la zona; no obstant això, Sant Jaume de Poliger no torna a ésser esmentat a cap document, i apareix únicament el topònim Poliger l’any 1336 en la venda que feren Pere Ricolfi i el seu fill, Jaume, a Ramon, abat de Camprodon, d’un cens de dues peces de cansalada que els prestava cada any per Carnestoltes Ramon Cabaner, habitant del pla de “Poligé”, per un troç de terra d’aquest pla i per la casa dita “Cabana de Poligé”. L’any 1463, amb el nom de “Sent Jaume de Beguda”, segons una dada proporcionada per Monsalvatje, la parròquia de Llierca fou incorporada a la Corona pel monarca Joan II de Catalunya-Aragó. L’actual església de Sant Jaume de Llierca, construïda l’any 1856, depèn, de la mateixa manera que Sant Jaume de Poliger depenia del castell de Montagut, de la parròquia de Sant Pere de Montagut.