Situació
Una vista general del nucli de població arrecerat a la muntanya i dominat per l’església, situada a la part més alta.
J. Vigué
Sant Miquel de Fontaneda, església titular del poble homònim, situat a 1 293 m d’altitud, vora el riu de Fontaneda, afluent, per la dreta, de la Valira, que neix al pla de Mossets, pertany a la parròquia de Sant Julià de Lòria.
Situació: x 1°27′45” — y 42°27′15”.
Hom arriba a Fontaneda des de Sant Julià de Lòria, població de la qual dista uns 5 km, per carretera vers el sud-oest; la carretera és asfaltada i en bones condicions, bé que molt desnivellada, com la majoria de les d’Andorra. L’església, perfectament visible, es troba a la part més alta del poble, dominant tot el conjunt de cases. (JVV)
Església
L’església de Fontaneda té un esquema molt simple, com correspon a la majoria de les esglésies romàniques d’Andorra: una nau rectangular, rematada vers llevant per un absis semicircular. La nau té unes dimensions petites (fa 4,10 m d’ample × 9,18 m de llarg, sense l’absis, però comptant-hi el mur de llevant que tanca la nau, mides exteriors; amb l’absis i tot, l’edifici fa 11,70 m de llargària total) i l’absis, un xic més estret i força més baix, completa un conjunt rústic i mancat d’ornamentació i de detalls. L’aparell dels murs de l’edifici (que fan 0,66 m de gruix) és també molt primitiu, fet amb blocs de pedra, escantonats de mides diverses, amb alguns blocs de mides considerables als llocs més importants, per tal d’assegurar els encaixos i els muntants dels paraments, posats sense seguir cap ordre ni amb gaires miraments per a col·locar junts els d’unes mateixes mides. Atès que hom ha fet servir molta llicorella, en molts llocs aquesta es presenta en lloses baixes, amples i allargassades.
Detall del mur de migjorn de la nau amb la porta d’entrada, coberta per un arc de mig punt, fet amb dovelles de pedra tosca.
J. Vigué
A llevant s’obre un absis semicircular, que ateny uns 2 m de radi exterior, llis i sense la finestra central habitual. Com tot l’edifici, l’absis és també molt rudimentari i mancat d’ornamentació. Exteriorment ha estat cobert amb una teulada de llicorella i és un xic més estret que la nau, uns 15 cm per banda. Com en d’altres indrets, també aquí l’aparell barreja la llicorella amb la pedra calcària. AI mateix absis, a l’extrem que dona a migjorn i gairebé tocant al punt d’unió amb la nau, s’obre una finestra de doble esqueixada, molt rudimentària també, feta amb tres blocs de pedra calcària; dos blocs rectangulars i llisos serveixen de muntants i són rematats per un tercer bloc, que descriu un arc de mig punt; aquest arc ha estat subratllat a la seva cara exterior per un nervi de secció semicircular, flanquejat per dos d’altres, de secció quadrada. Aquesta finestra fa 0,27 m d’ample × 0,73 m d’alt.
Al mur de migjorn i situada al lloc original hi ha la porta d’entrada a l’església. És una porta senzilla i de mides petites (fa 0,87 m d’ample × 1,70 m d’alt), oberta amb uns muntants en què alternen uns blocs grossos amb unes filades de pissarra, tot formant una mena de llosat i tancant-se amb un arc de mig punt, fet amb dovelles de pedra calcària, cosa que dona a aquest element un to d’acusada rusticitat. Al capdamunt d’aquest mateix mur de migjorn hi ha una gran espitllera, probablement moderna, de doble esqueixada.
El mur de ponent, que surt 0,70 m per damunt el nivell de la teulada de la nau, constitueix un dels punts més bonics de l’edifici. La seva pedra amb les inclemències del temps i el pas dels anys ha agafat una pàtina de color oliós, molt bonica. L’aparell d’aquest mur és força més rudimentari que el que apareix al mur de migjorn; aquí resta força més palès el caire rústic d’aquesta construcció. En aquest mur hi ha una espitllera d’esqueixada simple, alta i estreta, amb l’obertura vers l’interior, i damunt seu un oculus, fet amb cinc dovelles, molt rústic també i irregular. El mur occidental ha estat coronat per un robust campanar d’espadanya, força gros, de doble obertura, construït amb pedra calcària i pissarra. Les dues obertures es tanquen a la part superior amb un arc adovellat de mig punt, fet amb dovelles de pedra tosca. A desgrat del seu aspecte primitiu, és molt possible que aquest campanar sigui de construcció moderna, cosa que no hem pogut constatar.
L’interior de l’edifici només permet de veure’n l’estructura, bé que no pas els materials de construcció, cobert com és per un arrebossat que ha estat pintat de blanc. Els murs són llisos totalment i mancats d’ornamentació. El paviment és enllosat. La nau ha estat coberta seguint un sistema força singular: vers la meitat de la nau, una grossa biga recolza en els murs de tramuntana i de migjorn; del seu centre s’erigeix verticalment un pal de grosses dimensions, que serveix de puntal a una altra biga, molt llarga i robusta, que divideix longitudinalment, de llevant a ponent, la nau en dues parts iguals i marca el carener de la teulada. Aquesta biga serveix de punt de suport de tota una colla d’altres bigues, més petites, que recolzen en ella i en els murs corresponents de tramuntana i de migjorn. Aquestes bigues sostenen l’empostissat damunt el qual hi ha la coberta de llicorella.
A la capçalera el mur de llevant es tanca i deixa un pany de paret llis, sota el qual s’obre l’absis. Aquest és força alt, també llis i és cobert amb un quart d’esfera. Al punt d’arrencada de la volta hi ha una cornisa, que, a manera de mènsula, ressegueix tot el perímetre interior de l’absis. L’obertura d’aquest agafa interiorment tota l’amplada de la nau, o sia que no hi ha cap plec ni al mur ni a l’arc triomfal.
Exteriorment el mur de tramuntana resta completament tapat per la terra del marge.
Bé que l’absis i la part inferior de tot el costat esquerre del mur de ponent semblen correspondre clarament a l’obra original, en altres indrets de l’edifici (el mur de migjorn, sobretot l’aresta del costat sud-est, el campanar, I’oculus, etc.) no sembla pas tant clar el manteniment de l’obra original. Almenys les diversitats d’aparell que presenta l’edifici, algunes vacil·lacions poc coherents i fins algun afegitó evident així semblen insinuar-ho.
Pel que fa a la seva datació, cal dir el que ja hem apuntat en altres edificis d’Andorra, similars, quant a estructura i tècnica de construcció, al de Fontaneda. El primitivisme de l’esquema i la rudimentarietat de la seva tècnica semblen acostar-nos més a una època reculada en el temps, època de la qual l’església de Sant Serni de Nagol, consagrada l’any 1055 pot ésser un paradigma pel que fa a la part constructiva, com una fita pel que respecta a la cronologia. El final del segle XI o, a tot estirar, la primera meitat del XII marcarien el límit final d’aquesta època, a partir de la qual aparegueren uns edificis més elaborats i acompanyats d’ornamentació. (JVV)
Pintura
A l’arc de la finestra de l’absis de Sant Miquel de Fontaneda hi ha unes restes de pintures murals, possiblement d’època romànica. Malgrat que la varietat de colors sigui poca i la superfície conservada molt petita, hi ha la qualitat dels materials del romànic. La poca superfície tampoc no permet d’emetre cap judici pel que fa a la qualitat de la realització i al programa iconogràfic. Un estudi dels pigments podria, sens dubte, aportar noves dades quant a l’època de realització i al possible artista. (FRR)