Situació
Edifici molt modificat que conserva com a part més íntegra d’època romànica el sector de ponent, on s’obre la porta d’arc de mig punt.
ECSA - J. A. Adell
L’església de Sant Silvestre és al nucli urbà del poble de Villerac, al NE del terme de Clerà.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 35’ 43” N - Long. 2° 27’ 20” E.
Villerac és a uns 3 km del poble de Clerà, des d’on s’arriba per una carretera local. També s’hi pot accedir per la D-24. (JAA-PP)
Història
Del lloc de Villerac, dins el terme del castell de Sant Esteve de Pomers (conegut també amb el nom de castell de Villerac), se’n tenen referències des del segle XII (Belerac, 1173). La seva església, ara sufragània de l’església parroquial de Sant Martí de Clerà, és coneguda des del 1348, en què apareix anomenat Tolosa Imbert, rector de l’església de Villerac. Des del 1590 es troba instituït un benefici en aquesta església en honor de sant Silvestre. A partir d’aquestes dates, es degué substituir el titular primitiu de l’església, sant Salvador, per l’actual. (CPO)
Església
És un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, que ha estat profundament transformat, especialment els sostres i les cobertes i tot el sector de llevant. De fet, només manté de l’estructura primitiva la part de ponent de la nau, en la qual es conserva, a la façana sud, la porta d’accés al temple, resolta en arc de mig punt, sobre la qual se situa una finestra d’una sola esqueixada, paredada interiorment. La façana oest, on es desclou una altra finestra, és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls.
L’aparell de les parts originals és de reble, amb tendència a formar filades horitzontals, amb carreus ben tallats en la formació de l’arc de la porta, que presenta els brancals monolítics.
Tot i l’escassa rellevància de les parts originals conservades, l’estructura dels paraments palesa les formes pròpies de l’arquitectura del segle XI, d’acord amb les tecnologies imposades per les formulacions llombardes. (JAA)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 327-328
- Cazes, 1990, pàg. 110