Una vista de l’exterior de l’església amb la part de llevant a primer terme.
L. Prat
Situació
La carretera de Manresa a Solsona, entre els punts quilomètrics 25 i 26, travessa un petit enclavament que pertany al municipi de Pinós, situat just al límit comarcal del Bages.
Mapa: 330M781. Situació: 31TCG834385.
En aquest punt, al punt quilomètric 25,500, a mà dreta venint de Solsona, després d’haver deixat enrere el pont de Malagarriga damunt el Cardener, hi ha un camí que porta directament a la casa i església de Malagarriga. (JCT)
Història
L’església de Sant Jaume de Malagarriga, pel seu emplaçament, sembla que havia de pertànyer a l’antic terme del castell de Torroella del Bages, encara que actualment pertanyi administrativament al municipi de Pinós. No sembla que inicialment tingués funcions parroquials, tot i que les tingué més tard, i actualment ja no les conserva.
El lloc és documentat l’any 1050 al testament d’Adalais, que deixà les compres que havia fet a Malagarriga al seu fill Ramon en servei de Santa Maria de Serrateix. L’església apareix esmentada en un testament de l’any 1291, quan es feu una deixa a Santa Cecília i a Sant Jaume de Malagarriga. Les funcions parroquials no es constaten fins passat el segle XIII, però les perdé posteriorment a causa del despoblament del terme. En l’actualitat és una capella vinculada a la parròquia de la Coromina de Cardona, però no s’hi celebra culte, ja que es troba totalment abandonada. (ABC)
Església
Aquest edifici consta d’una nau, de planta rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular, que té una finestra, mig tapiada, i que sembla de doble esqueixada.
A aquesta planta foren afegits molt posteriorment altres cossos, amb la intenció de transformar la planta original en una altra de creu llatina, mitjançant l’afegitó de dues capelles laterals i, a més, d’una sagristia a la secció nord-oriental i d’un cos d’edifici a la banda nord-occidental, d’on arrenca el campanar quadrat.
La porta, a migdia, és adovellada de mig punt. En aquest mateix mur i a l’absis s’hi feren posteriorment altres obertures.
L’aparell ha estat construït amb carreuons ben tallats i polits, característics d’una obra del segle XII. (JCT)