Situació
Torre de base quadrada, situada al sud-est de l’antic recinte, actualment la part més identificable del que fou el clos murat medieval.
ECSA - J. Badia
El poble del Voló és situat sobre la riba esquerra del Tec, raó per la qual porta el nom del Voló, que en català local significa “riba o costa espadada” i que avui s’ha afrancesat fonèticament com a “Boulou”.
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 31’ 32,4” N - Long. 2° 50’ 5,4” E.
Al Voló s’arriba per la carretera N-9 de Perpinyà a Barcelona. (PP)
Història
El lloc del Voló és esmentat per primera vegada en un document del 28 de juliol de 976, pel qual el comte de Cerdanya i Besalú, ja amo del Vallespir, rebia en feu les possessions alodials d’una dona, Minimilla, senyora de Sant Joan de Pladecorts, en canvi de protecció, a més de les seves altres possessions, les quals incloïen les justícies i les senyories que tenia al Voló (in Volone). Dins un altre instrument del 30 d’agost del mateix any, un tal Sundurlà i el seu fill Guimerà donaren, sots reserva d’usdefruit vitalici, a l’església d’Elna i al bisbe Sunyer I (fill de Gausfred I, comte de Rosselló) els béns que tenien a la mateixa regió, entre d’altres, els que posseïen al Voló (in ipso Volone), al lloc dit Ursigà (Ursigano).
D’altra banda sembla que, des del segle XI, els senyors de Montesquiu eren també amos del Voló. El cert és que l’any 1198 la possessió de la fortalesa del Voló fou confirmada a Guillem de Montesquiu pel rei Pere II. Retornada al domini reial a l’inici del segle XIV, la senyoria del Voló fou infeudada a diversos senyors. Tanmateix, al final del mateix segle, Guillem Jordà, de Perpinyà, i el seu fill Bernat adquiriren de l’infant Joan la senyoria del Voló, la qual els fou tolta per decret reial a l’inici del segle XV i els seus rèdits foren repartits entre la vídua de Nicolás Salavert, que havia estat el seu creditor, l’hospital de Sant Joan, l’Almoina Comuna de Perpinyà i els preveres de la col·legiata de Sant Joan de Perpinyà, hereus del dit Salavert. Nogensmenys, poc temps després, uns rèdits reials del Voló foren concedits per la reina Maria a Ramon de Perellós (11442). Als segles XVI i XVII, la senyoria del Voló retornà, un cop més, al domini reial, i aquesta situació duraria fins a la Revolució Francesa, per bé que el 1755 diversos drets de justícia i rèdits haguessin estat concedits per Lluís XV a Josep Candy-Joly i a Antoni-Bartomeu Tabaries. (PP)
Recinte fortificat
La configuració del nucli medieval del Voló, a l’entorn de l’església parroquial, vora l’alt marge —o “volo”— del Tec, permet resseguir amb molta aproximació el traçat de l’antiga muralla del recinte medieval. La toponímia urbana forneix altres dades sobre les fortificacions medievals: la plaça del Castell, a llevant de l’església, el carrer de la Barrera i, extramurs i vers ponent, el carrer de la Muralla.
Actualment la resta més identificable de la muralla és una torre situada al sud-est del recinte. Es pot veure des de la Baixada dels Marges del Tec. És una torre de planta rectangular que era adossada al llenç de muralla. Es manté en una alçada d’uns 9-10 m. I conserva dos murs i part de l’altre, amb llargues espitlleres, dues a llevant i l’altra a migdia. Aquesta torre és construïda amb còdols molt grans, lligats amb morter. Es disposen amb tendència a formar filades seguides, en alguns punts inclinats en un sol sentit. Les cantonades han estat fetes amb carreus allargats, ben escairats i polits, col·locats al llarg i de través, de granit.
Pel costat de migdia la torre té afegit un tram de muralla del qual es conserva el talús en una alçada d’uns 4 m. Presenta un aparell semblant i al damunt es dreça un parament vertical no gaire antic, producte d’alguna reforma moderna.
Aquesta torre i vestigi del recinte fortificat pot datar dels segles XIII o XIV. (JBH)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 792, pàgs. 274-277 i doc. 797, pàgs. 282-283.