Situació
De l’antic nucli de Bensa, en resten escassos vestigis entorn de les ruïnes de l’església de Santa Maria.
ECSA - J. Giralt
Els vestigis d’aquest castell i vilatge abandonats són situats en un esperó d’una serra erma, que s’alça a uns 300 m d’altitud tot dominant el riu Sió, dins la partida de Bensa, al nord-est del terme municipal de la Sentiu de Sió.
Mapa: 33-14(360). Situació: 31TCG265326.
Per a anar-hi cal agafar la carretera LV-3025 de Balaguer a Agramunt fins a arribar a la cruïlla de la Sentiu, on s’agafa la pista asfaltada de l’esquerra en direcció a la carretera C-1313. A 300 m, cal prendre una pista a la dreta que voreja el Sió, i al cap de 2, 1 km es troba una pista, a l’esquerra, que porta a les Torres de Bensa. L’esperó amb les restes ja es veuen, però es va vorejant en direcció nord-oest fins a trobar una nova cruïlla amb el camí de Flix. La direcció és ara nord-est fins a uns 300 m, des d’on s’enfila la serra per suau pendent. (CAT-CCA-JGB)
Història
Com en molts altres casos en aquestes contrades, l’antic poble de Bensa conforma, per les restes que hom hi pot observar, un exemple clar de la continuïtat en el poblament des d’èpoques llunyanes, que en aquest cas es remuntarien possiblement al període del bronze final. D’aquest antic nucli poblacional, han pervingut fins a l’actualitat exigües referències històriques documentals; així, l’església de Baienza —topònim que cal identificar amb Bensa—, apareix mencionada l’any 1123, i posteriorment el lloc de Bahienza figura esmentat entre les afrontacions territorials citades en un document de l’any 1220, pel qual, Guerau, abat de Bellpuig de les Avellanes, vengué a l’abat de Poblet, Arnau de Filella, el castell i la vila de Bellcaire. El poble de Bensa molt probablement inicià el despoblament al segle XIV, fins que al segle XVI, convertit en una caseria, restà inclòs dins la baronia de la Sentiu. (MLlR)
Vestigis del vilatge
Aquest tossal crida l’atenció, en primer terme, per les nombroses terrasses o feixes que hi ha pels vessants sud i est. Aquestes terrasses creiem que s’han de relacionar més aviat amb les obres fetes per organitzar un lloc de poblament que no pas amb uns marges per a uns conreus. Hi veiem murs de diverses cases. A dalt del cim hi ha restes del castell, i just a sota, restes de l’església. Del castell, que dominava tot el conjunt, sembla que sortia una muralla que devia barrar el pas almenys del sector més dèbil i accessible, on hi devia haver el camí que portava fins a aquest petit poble, a la banda nord nord-est. Algunes altres restes de construccions són més difícils d’interpretar sense un estudi exhaustiu.
Pel que fa a les cases del poble, veiem a les roques els forats on s’encastaven les bigues de les cobertes dels habitatges. Així mateix, en algunes d’aquestes roques també hi ha piques per a l’aigua. A més, a mig vessant, per la banda nord, i al peu del turó, per la banda meridional, hi ha tres dipòsits (dos i un, respectivament) excavats a la roca, amb una planta rectangular. Sembla que tenen, a la part inferior, un forat per a buidar el líquid que s’hi acumulava.
Pel que fa als materials ceràmics s’han trobat diversos fragments d’un possible poblat potser de l’època del bronze final. Es trobaren també diversos fragments de terrissa medieval que pertanyien a olles, a una gerra i a un recipient obert. La major part d’aquests fragments són de terrissa grisa. En alguns casos, sembla endevinar-se la influència d’una tradició islàmica. Hi ha també algun fragment de terrissa amb vidrat de color de mel, més tardà. Segurament l’època en què aquest vilatge tingué més importància fou entre els segles XII i XIV. (JRG-JMT-DRR)
Bibliografia
- Bertran, 1981, pàg. 271
- Bach, 1986-87, vol. VIII, doc. 15, pàg. 233
- González, Markalaín, Rubio, 1988, pàgs. 314-317