Les primeres referències que trobem sobre el castell i el llinatge dels Cabanyes són del segle XII, quan aquests s’emparentaren amb la nissaga dels Sant Vicenç.
El 1113 Bernat Guadald donà el castell de Cabanyes al seu fill Berenguer Bernat, juntament amb el castell de Montbui. El 1173 Berenguera de Cabanyes, vídua de Guadald de Sant Vicenç, donà al seu fill Pere de Sant Vicenç la casa de Cabanyes amb tots els seus termes i pertinences. El 1184 Pere de Sant Vicenç i la seva dona, Berenguera, empenyoraren un mas de la parròquia de Sant Fost i Sant Cebrià de Cabanyes a Arnau de Gallifa. El 1195 sembla que n’era el castlà Guillem de Santa Coloma, el qual en fer testament deixà aquesta castlania a les seves germanes Guilleuma i Elisenda.
A mitjan segle XIV—1354— Berenguer de Sant Vicenç llegà el castell a la seu de Barcelona. El 1355 el rei Pere III manà al veguer de la ciutat que fes una crida en la qual es digués que el castell de Cabanyes i la casa de la Moguda estaven sota la tutela i protecció reial. El 1362 el rei autoritzà Ramon de Sentmenat a recuperar el castell de Cabanyes i la casa de la Moguda en substitució de Berenguer de Sant Vicenç. El 1434 la Pia Almoina de la seu de Barcelona ven el castell de Cabanyes i la casa de la Moguda amb tots els termes al monestir de Montalegre.
Segons estudis fets per Xavier i Ferran Pérez, tot i que s’ignora l’emplaçament originari del castell, popularment la gent de la contrada anomena “el Castellot de Cabanyes” unes petites ruïnes properes al mas dit can Rovira; els mateixos autors assenyalen que en tot cas aquests vestigis correspondrien a una petita torre de guaita, referida segons un document del 1447 com el castell de Cabanyes, proper al mas Rovira, el qual consta que era enrunat i abandonat el 1434.