Situació
Exterior de l’absis, ornat amb un bonic ritme de lesenes i arcuacions.
M. Anglada
Interior de l’absis.
M. Anglada
L’església parroquial de Sant Quirze Safaja es troba situada dalt d’un esperó rocós, a l’extrem de llevant del poble, dit antigament la Molla, i agleva al seu entorn el conjunt de cases que formen el nucli històric.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG298202.
Sant Quirze Safaja és accessible per un brancal de carretera que passa per sota del nucli històric, el qual enllaça les carreteres de Centelles a Sant Feliu de Codines i de Mollet a Moià. (MAB)
Història
L’església és documentada per primera vegada el 1100, any en què ja s’havia construït l’església romànica de la qual resta l’absis i segurament altres murs embeguts en l’ampliació tardana.
Als segles següents és coneguda com Sant Quirze de Faia, Fagia, o ipsa Fagia. L’any 1330 tenia les advocacions de sant Quirze i santa Julita, de sant Pere, i de santa Maria, cosa que podia fer pensar en la possibilitat d’haver tingut dues absidioles secundàries. Consta que entre el 1610 i el 1649 se li afegiren noves capelles que la transformaren en un edifici de tres naus sostingudes per columnes de pedra. El portal, situat a ponent, és de tipus renaixentista, amb frontó triangular. Li fa costat un massís campanar de base quadrada, el cos del qual fou construït entre el 1670 i el 1677. (APF)
Església
Planta de l’absis de l’església, únic element romànic de l’edifici.
M. Anglada
De l’antic edifici romànic es conserva gran part de l’absis semicircular del segle XI, ornat amb bandes d’arcuacions llombardes separades amb lesenes i sòcol, amb tres finestres de doble esqueixada. L’actual església del segle XVII té una nova nau central amb un eix longitudinal que és lleugerament esbiaixat respecte al de l’absis.
L’aparell està fet de carreus molt ben ajuntats i col·locats en filades horitzontals. En cada tram entre lesenes hi ha dues arcuacions que convergeixen en una petita mènsula. El coronament de l’absis és d’un àbac que ressegueix la planta semicircular, damunt del qual l’absis continua, sobrealçat en època posterior. Els carreus de la volta esfèrica són més petits i es veuen rejuntats. Tant a l’exterior com a l’interior és ben conservat i bellament il·luminat. (MAB)
Bibliografia
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 130
- Pladevall, 1973
- Pladevall, 1991, pàg. 118