Situació
Vestigis d’aquesta construcció de tàpia, que hom ha identificat amb el primitiu castell de Calafell.
ECSA - J. Bolòs
Aquesta torre fou bastida en un vessant de muntanya poc abrupte, en una petita vall situada a l’orient de Calafell, a poca distància d’aquesta població.
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF809628.
Si seguim la variant de la carretera que va del Vendrell cap a la costa i passa a l’est de Calafell, haurem d’agafar una pista que surt davant d’aquesta població que ens portarà fins a uns centenars de metres de la fortificació. (JBM-RMUC-JARN)
Història
No s’han localitzat fins avui notícies documentals que aportin coneixement sobre aquest edifici d’origen medieval, el qual planteja, per les característiques de la tècnica constructiva emprada, problemes en la datació. Possiblement, només una prospecció arqueològica del conjunt podria ajudar a determinar la funció o funcions que tingué, i alhora facilitaria una datació més aproximada d’aquesta interessant construcció, que havia estat classificada erròniament com a columbari romà. (MLIR)
Torre
Planta i secció de la torre i esquema del recinte.
J. Bolòs
S’ha conservat una torre de planta quadrada feta amb tàpia i restes d’un recinte força ampli també d’aquest material. Al costat occidental d’aquest clos ampli hi ha una sitja.
La torre, de planta quadrada, té els costats de 5,4 m. Les parets tenen un gruix de 72 cm. Tal com és usual en aquest tipus de construccions, la part inferior és feta amb pedres (poc més d’1 m) i la resta, fins a una alçada d’uns 9,5 m, amb tàpia, concretament set filades senceres d’uns 110 cm d’alt (l’alçada de cada filada correspon a la de la tapiera). Es conserva la part més oriental d’aquest edifici, però hi manca tot l’angle del nord-oest.
La porta, al mur nord, sembla que devia trobar-se a peu pla, i encara s’endevina en la fonamentació de pedra del mur. També a peu pla, a les parets conservades, hi ha diverses espitlleres, que per dins fan 35 × 35 cm. Són d’esqueixada simple i algunes vegades poden ser protegides, a banda i banda, per unes llosetes, com veiem en un cas. Per exemple, a la paret oriental veiem tres espitlleres al nivell inferior i alguna altra més amunt. D’acord amb els forats que hi ha a la paret, sembla que hi havia dos sostres: un primer sostre a uns 2,40 m de terra i un altre, uns 5,75 m. Aquesta construcció fa la impressió que era coberta —almenys en època moderna— per una teulada de doble vessant. A la base sembla que hi havia una protecció feta de teules força planes.
A l’angle sud-oest de la torre, a la banda exterior, hi ha una construcció de planta arrodonida per fora i de planta circular per dins, feta amb morter. Sembla com si hagués estat fet amb filades de 30 cm d’alt. Té un diàmetre intern de 2 m i una alçada de 190 cm, més 35 cm de l’encaix de la boca. Aquest edifici podia servir com a cup o bé com a cisterna.
Del recinte ampli que envoltava la torre gairebé només es conserva l’angle del nord-oest i un tros de la paret de la banda est. De fet, però, podem suposar que era un clos amb una amplada d’uns 27,5 m (de nord a sud) i una longitud (d’est a oest) d’uns 39 m. Aquests murs del recinte extern tenen un gruix de 50 cm o poc més (és en ruïnes, especialment la cara interna) i tenen una alçada màxima d’uns 4,2 m. Són fets també amb pedres a baix i, més amunt, amb tàpia. Al cim hi ha diverses pedres fosques, que cal pensar que ja hi eren de bon principi.
Cal assenyalar, així mateix, l’existència d’una sitja situada a l’exterior d’aquest gran recinte, en una zona de codines que hi ha prop de l’angle nord-oest. Té una boca amb un diàmetre d’uns 50 cm. Ara és molt plena de terra i pedres. És possible que n’hi hagués d’altres, ara cobertes per terra o esbarzers.
El problema de la datació d’aquest edifici és fonamental. En aquest cas, en teoria, podem assenyalar, com hem fet amb la torre de Santa Cristina, dues possibilitats: un origen islàmic o bé un origen feudal més tardà. En aquest cas, l’origen andalusí ja ha estat proposat per M. Barceló (vegeu l’apartat dedicat al marc històric d’aquesta comarca), el qual estableix una relació d’aquest edifici fins i tot amb el primitiu castell de Calafell, d’època islàmica. Cal assenyalar també que s’ha de veure com un conjunt unitari la torre i el clos i, potser, fins i tot, la sitja. (JBM-RMUC-JARN)
Bibliografia
- Barceló, 1991b, pàg. 92