Situació
Vestigis d’aquesta fortalesa, actualment en curs d’excavació.
ECSA - J. Bolòs
Castell situat al cim d’un turó, sobre la vall de Canferrer, als contraforts de la serra del Montmell.
Mapa: 34-17(446). Situació: 31TCF695757.
Si venim de Sant Jaume dels Domenys i anem en direcció a Vila-rodona, en arribar a Canferrer hem d’agafar una pista que surt a mà esquerra. Una mica després d’haver passat pel costat de dues figueres, cal agafar un camí carreter que va cap a l’esquerra i porta al dipòsit de l’aigua. Un corriol mena fins al cim. (JBM)
Història
No es disposa, ara com ara, de notícies històriques documentals d’aquest castell, a desgrat que el lloc de la Cuculiata ja apareix esmentat al segle X, en concret l’any 974 en la carta de poblament i franqueses atorgada pel bisbe Vives de Barcelona als habitants del castell de Montmell. Posteriorment, l’any 1188 un altre document esmenta l’indret de la Cogullade. Es pot suposar que el castell o qualsevol altra edificació defensiva que centrava aquesta quadra ja existia al segle XI. (MLIR)
Castell
Aquest castell és format per una petita torre circular central. Tenia un diàmetre interior de només 120 cm i els seus murs feien un gruix de 105 cm.
A l’est d’aquesta torre s’endevina l’existència d’una nau, amb una longitud d’uns 7 m i una amplada, a l’interior, de 3,25 m. Els murs només fan uns 70 cm i són formats per pedres quasi sense treballar i poc o molt arrenglerades.
A ponent de la torre continua la nau, al llarg de poc més de 7 m. La part més propera a la torre és més estreta; després, el mur nord fa un angle, i s’arriba a una amplada de poc més de 3 m. Prop de la torre sembla que es feu una cisterna.
A part la torre i aquestes naus, sembla que a tota la part meridional i occidental d’aquest edifici, resseguint el cimal del turó, hi havia un recinte, el mur del qual comença una mica a l’est de la torre. La petita esplanada situada a l’oest de l’edifici principal, tancada per aquest segon mur, té una longitud de 6,3 m i una amplada de poc més de 8 m.
En conjunt totes les mides són força reduïdes. En principi, hem de pensar que és una fortificació feta cap al segle XI o XII. Aquests darrers anys, d’ençà del 1989, s’hi han fet diverses campanyes d’excavació, dirigides per Marina Miquel i Josep M. Vila, gràcies a les quals ara podem veure moltes de les restes suara descrites.
En el vessant solell del turó al cim del qual s’alça aquest castell, hi ha un gran nombre de cases abandonades. Devien formar un poble d’habitatges lleugerament separats entre ells. Sense gaire dificultat, hom hi veu espais delimitats per parets, amb uns 70 cm de gruix, fetes amb pedres gairebé sense treballar i sense morter de calç, i portes d’entrada, des de l’exterior, o bé que permetien de comunicar cambres diferents. Segons els que ho estan excavant, el nucli d’hàbitat era esglaonat en tres terrasses que ocupaven el vessant de la muntanya per damunt d’un camí medieval, que feia de límit inferior d’aquest poble rònec (Miquel-Vila, 1990, pàg. 221). Assenyalen, també, que era un poble obert, sense cap tipus de muralla defensiva. Les seves cases són majoritàriament de planta quadrangular i sovint, tal com és normal en aquest tipus de construccions, la roca o bé la paret del marge fan de mur posterior de l’habitatge. En algunes cases s’han trobat, fins i tot, sitges buidades a la roca, destinades possiblement a contenir cereals. (JBM)
Bibliografia
- Miquel-Vila, 1990, pàgs. 218-221
- Català, 1991, pàg. 101