La vila de Sant Boi és documentada el 965 amb el nom àrab d’Alcalà, que significa castell. El 1012 es diu que d’antic el lloc era anomenat Alcalà, nom que s’emprà, almenys, fins al segle XIII, tot i els infructuosos esforços dels comtes de Barcelona per anomenar la vila amb el nom de Castelló, traducció de l’àrab Alcalà documentada ja a la primeria del segle X, a la dotalia d’Aimild feta pel seu futur espòs el comte Sunyer, que li dona la vila. El castell d’Alcalà amb tota versemblança degué ser bastit pels musulmans, d’ací que el seu nom va esborrar l’anterior que devia tenir la població, habitada i pròspera en època romana, segurament en una data pròxima al 801, quan els francs conqueriren la ciutat de Barcelona. Des del seu Alcalà, els sarraïns, en un paper similar al que a mitjan segle XV feu el senyor de castell, devien hostilitzar el comerç marítim i el proveïment de la ciutat. El mateix paper feu el castell de Sant Boi en la guerra dels Segadors, que es constituí en una base d’hostilitats, aleshores contra l’assetjador de Barcelona. Molt aviat hi hagué diversos barris o ravals a la vila: el del castell, de jurisdicció reial, el de Sant Pere, del monestir de Sant Pere de les Puelles, i la Pobla Arlovina, de l’abadessa de Valldonzella. A més, al terme de la parròquia hi havia d’altres petites jurisdiccions o quadres: la de Benviure, la del Llor i la del Fonollar. El 1238, durant el setge de la ciutat de València, Jaume I recompensà Guillem de Lacera, senyor (pel rei) del castell de Sant Boi, amb la concessió de la celebració de fires el 20 de maig, festa de sant Baldin, patró de la població. El 1299 el rei Jaume I renuncià al domini reial de la vila a favor de Guillem de Lacera, probablement fill de l’anterior. Posteriorment la senyoria del castell passaria als Marc, després als Rosanes, als Torrelles i als Cardona. L’antic setial on s’alçava el castell de Sant Boi, a prop de l’església, en l’actualitat és ocupat per un hotel.