Santa Maria del castell de Pinyana (Querol)

Situació

Interior de la capella des del presbiteri, on s’endevina l’arrencament de la volta de la nau, ara desapareguda.

ECSA - J. Figuerola

Les restes de l’església de Santa Maria de Pinyana són dins de l’antic clos del castell de Pinyana, al nord de la torre circular.

Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF656854.

Per a arribar-hi cal seguir el mateix recorregut descrit en la monografia anterior. (JFM)

Història

Malauradament, no es coneix cap referència documental sobre aquesta església, la història de la qual va anar íntimament lligada al castell de Pinyana, esmentat des de la darreria del segle X. (CPO)

Església

L’antiga capella del castell està molt malmesa, amb la volta de la nau i el mur de llevant de la capçalera de l’absis tocant al tallat de la roca natural que voreja el límit del castell, enderrocats. La seva planta és formada per una nau trapezoidal capçada per un absis també trapezoidal orientat a llevant. La divisió entre la nau i l’absis és marcada per un arc toral.

La porta d’accés se situa a ponent, sense elements treballats, i el mur de la part nord té un buit que possiblement formava una petita fornícula.

El mur inexistent de la capçalera de l’absis té una continuació cap al nord, seguint el tall de la penya i el perímetre de l’antic clos del castell.

Planta de l’església.

J. Figuerola

La volta de l’absis està a un nivell més baix que l’enderrocada de la nau. El seu aparell és format per pedres allargades en el sentit longitudinal de la volta, irregulars i de dimensions petites, amb morter de calç amb les marques de l’encofrat utilitzat per a la seva construcció.

Les restes de l’arrencada de la volta de la nau manifesten la forma de construcció del seu nucli, fet amb pedres irregulars i allargades en el sentit de la nau i morter de farciment molt pobre i disgregat.

L’aparell exterior i interior dels murs és fet de carreus de dimensions reduïdes i irregulars amb filades sensiblement horitzontals. Tota l’edificació segueix els sistemes constructius emprats en l’arquitectura de la fi del segle XI, o potser encara posterior. (JFM)

Bibliografia

  • Cruañes, 1990, pàgs. 55-56.