La primera notícia documental del castell de Forès —que era situat al cim del turó on s’assenta la població— és del segle XI, quan els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop unes terres situades dins del seu comtat per tal que hi edifiquessin la fortalesa de Forès. Tanmateix, hi ha una certa discrepància pel que fa al moment d’execució d’aquest document: la seva data, 1038, és errònia ja que en aquell moment encara no actuaven els comtes atorgants, els quals s’esposaren vers el 1052; això va fer pensar a J. Sobrequés que la data exacta seria el 1058, mentre que altres historiadors, com E. Morera i F. Udina, acceptaren com a vàlida la data del 1038. D’altra banda, A. Benet considera decididament fals aquest document, sobretot després d’haver fet un acurat estudi comparatiu de la signatura de Ramon Berenguer I en l’acta d’esponsalici amb la seva primera muller, Elisabet, amb la qual figura en el document de què tractem; no s’assemblen gens.
Una de les primeres mencions segures del lloc data de l’any 1079, quan el comte Ramon Berenguer II donà a Bernat Amat, en franc i lliure alou, la quadra del Poal, situada dins el terme de Forès; poc després, relacionada amb el seu castell, hom troba la primera referència en una escriptura de l’any 1087, quan el comte d’Urgell Ermengol IV i la seva esposa Adelaida cediren a l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell la fortalesa de Forensi, la qual els pervenia per donació del comte Berenguer Ramon II.
La colonització del terme de Forès no degué arrelar, de fet, fins ben entrat el segle XII, car pel mes de desembre de l’any 1178 s’establí a la ciutat de Lleida un conveni entre el rei Alfons I i Berenguer de Fluvià, i els seus castlans Pere de Tudela i el seu germà Berenguer a propòsit del castro de Fores et terminis eius, el qual des de feia temps era objecte de plets i disputes entre ambdues parts. Pel pacte establert, el monarca el cedia en feu a Berenguer de Fluvià amb tots els termes, i en serien els castlans els abans esmentats Pere i Berenguer de Tudela. Una de les clàusules és que el monarca es retenia per a ell íntegrament els beneficis de l’impost de la quèstia, mentre que una altra gran part dels rèdits generats per altres impostos i drets, la cedia al dit Berenguer de Fluvià. Hom té notícia que l’any 1180 Berenguer de Tudela vengué a l’orde del Temple la meitat del delme que posseïa a Forès.
D’altra banda, amb data de 16 d’agost de 1190 hi ha referència per una escriptura que Berenguer de Fluvià vengué al rei Alfons I el castrum de Fores amb tots els seus termes, pertinences i els homes que allí vivien, pel preu de 6 500 sous barcelonesos. A partir d’aquest moment, la fortalesa i el lloc de Forès entraren a formar part dels territoris de jurisdicció reial, i aquest fet donà dret a l’esmentada vila a tenir representació pròpia a les corts catalanes celebrades al llarg del segle XIII. Tanmateix, el 3 de novembre de 1285, el rei Pere II llegà en testament els castells i llocs de Forès, Sarral i Cabra al monestir de Santes Creus, i també el mateix any, el monarca realitzà una permuta amb el cenobi santescreuí, per la qual aquest rebia la castlania de Conesa a canvi de les terres de Sarral, Cabra i Forès. Un any després, però, el 1286, fou el rei Alfons II el qui confirmà la donació que havia fet el seu pare, i ordenà, a més, que els habitants d’aquests llocs retessin homenatge de fidelitat a l’abat del mencionat cenobi; un any més tard, el mateix monarca eximia d’aquesta obligació als habitants de Cabra, Sarral i Forès.
Al segle XIV, el 1379, l’infant Joan traspassà els castells i llocs de Forès, de Savella i de Fonoll a Joan Gener, el qual alguns anys abans ja havia comprat les castlanies d’aquests castells a Jofre de Llorac. Tot i això, el 1380 Joan Gener i el rei Joan permutaren aquestes propietats; així, el primer rebia uns drets sobre Cervera, mentre que el monarca es quedava les castlanies. El 1384, però, aquests llocs havien estat traspassats al monestir de Santes Creus.
El domini jurisdiccional de Santes Creus sobre Forès es mantingué al llarg dels segles, de manera que el monestir mantingué la senyoria fins el 1821, que sortí a subhasta pública la venda del castell, aleshores ja molt malmès.
Actualment d’aquest antic castell no en resta cap vestigi visible.