Situació
Plànol de la vila de Morellàs amb indicació de l’àmbit de l’antiga cellera que incloïa el castell senyorial, segons el cadastre de l’inici del segle XIX.
A. Catafau
La vila de Morellàs presenta un conjunt urbà agrupat en un planell del repeu de les estribacions de l’Albera, sobre la riba dreta de la ribera de Morellàs, tributària de la Roma a la conca del Tec. El nucli antic de la població té al centre l’església parroquial de Sant Esteve, dins el perímetre fortificat. D’aquest recinte es veuen encara algunes restes.
Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 29′ 28″ N - Long. 2° 48′ 27″ E.
Per Morellàs passa la carretera local D-618, que surt, vers ponent, de la N-9 entre les Cluses i els Banys del Voló, prop de Sant Martí de Fonollar. Des de la N-9 a Morellàs hi ha 2 km. La dita carretera D-618 continua fins a Ceret, vila que és a 5 km de Morellàs. Hom també pot arribar-hi partint del poble veí de Sant Joan de Pladecorts, per la carretera D-13 (4 km). (EBP)
Història
El lloc de Maurelianum s’esmenta per primera vegada en un document de l’any 1011. L’any 1147 hi ha notícia d’un cavaller dit Ramon de Morellàs, que havia tingut la senyoria del lloc. Però no és fins el 1299 que es fa referència al castell de Morellàs. A partir d’aquesta data els esments sovintegen. Durant el govern del rei Jaume II de Mallorca (1276-1311), la senyoria del lloc i castell de Morellàs era posseïda, en indivís, pels germans Arnau i Simó de Llupià. Per la seva fidelitat al rei de Mallorca Jaume III, Arnau, fill d’Arnau de Llupià, fou desposseït d’aquests drets per Pere III el Cerimoniós, que els cedí a Miquel Pere de Sapata i a Jordà Pere d’Urries.
El 1361 els Santmartí, que ja tenien certs drets sobre el castell, passaren a ser-ne senyors. En el seu testament del 1361, el senyor del castell de Morellàs en aquells moments, Dalmau de Santapau, manà que es donessin dues-centes lliures barcelonines a la seva esposa, per la qual cosa establí que els seus marmessors venguessin al millor comprador el castell o hospicium que es trobava dins el lloc de Morellàs, a la cellera, amb totes les seves pertinences. Comprà el castell Pere de Santmartí, senyor de Sant Martí de Fonollar, juntament amb l’anomenat hort del castell i una coromina prop del castell. En aquest document es comprova perfectament que l’antiga cellera —en un principi el cementiri i algunes construccions alçades en el seu àmbit— havia esdevingut el recinte fortificat del poble, que incloïa el castell senyorial.
L’any 1382 el rei Pere el Cerimoniós va vendre les jurisdiccions, alta i baixa, del castell de Morellàs al vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí per 144 000 sous barcelonesos. El seu fill, Jofre VI de Rocabertí, va vendre el 1393 el castell de Morellàs a Joan Fabre, burgès de Perpinyà, per 88 000 sous. El nou senyor prengué possessió del terme al lloc anomenat “lo Tor de les Brugueres”, on feu plantar unes forques i un coltell, símbols de la jurisdicció plena. Més endavant, Morellàs torna a aparèixer en mans dels Santmartí i els seus descendents.
El darrer que s’intitulà senyor de Morellàs fou el príncep Alexandre de Montbarey, que havia estat ministre de Lluís XVI, i que emigrà a l’agost del 1789 com a conseqüència de la Revolució Francesa. (JBH-AC)
Castell
Dos aspectes dels murs que conformaven l’antic castell o recinte fortificat, ara integrats en les edificacions modernes de la població.
ECSA - A. Roura
Del castell o recinte fortificat de Morellàs, se’n poden veure restes molt fragmentàries al voltant de l’església parroquial de Sant Esteve. L’església (edifici reconstruït en època postmedieval, al mateix lloc que l’antiga) es trobava intramurs, a poques passes del perímetre occidental del recinte. És probable que el castell, documentat a partir del final del segle XIII, hagués tingut l’origen en la sagrera o cellera fortificada.
La petita placeta mirador, situada entre la façana de la dita església i la muralla, s’anomena plaça del Castell, i a llevant del temple hi ha el carrer del Castell.
Sembla força clar, per les poques restes visibles, que el traçat del recinte és assenyalat, avui, per la plaça de la República (o Plaça Major) i una part del carrer de les Escales, a llevant, el carrer “Affre”, al nord, un llarg tram de l’avinguda del Vallespir (la carretera de Ceret), a ponent, i el carrer Figuera, al sud.
En el carrer esmentat en darrer lloc, al sector meridional, és visible un antic parament amb dues espitlleres a la façana d’una casa situada vers l’extrem de llevant. A la part central es conserva un fragment de llenç de muralla força alt (al cap del carrer del Castell). Hi resta ben observable l’aparell, a base de grans rierencs lligats amb molt morter, que generalment es disposen inclinats, com insinuant la forma d’espiga.
En el costat de ponent, al llarg de la carretera, és on es mantenen estructures encara més notables, amb un tram llarg de talús que té una alçada considerable i forma una inflexió. En el seu extrem N es dreça un testimoni del pany de muralla vertical, d’uns 4 m d’alçada, on hi ha una espitllera. Hi retrobem l’aparell abans esmentat. Tot i les edificacions modernes, es pot deduir que aquest punt era l’angle NW del recinte, del qual no es veuen vestigis clars a la banda de tramuntana, fins al NE. Aquí, formant cantonada amb la plaça de la República, hi ha un cos sortint, rectangular, integrat en una casa, que devia ser la resta d’una torre d’angle. El mur és arrebossat i presenta obertures de diferents èpoques, però són visibles les cantonades de grans carreus escairats, en un dels quals hi ha gravat l’any 1406. No s’observen restes ben evidents de la muralla a la resta del costat oriental. Com en altres punts, en poden existir, amagades per les construccions d’èpoques posteriors.
L’origen del recinte fortificat se situa, probablement, al segle XIII. (JBH)
Bibliografia
- Ponsich, 1980b, pàg. 79
- Cazes 1990, pàg. 65
- Marquès, 1995, pàgs. 215-216