Miquel Escuder i Castellà, extret de Terrassencs del 1800, de Baltasar Ragón.
Miquel Escuder i Castellà va néixer a Terrassa l’any 1835, fill de pares artesans. Aviat es traslladà a Barcelona, on ingressà a La Maquinista Terrestre i Marítima. Allí és on es convertí en un mecànic experimentat, que voldrà independitzar-se i fabricar el seu propi producte.
La producció industrial de Miquel Escuder correspon a tres etapes històriques diferents. Són les següents:
- 1862-1879: dedicació exclusiva a la fabricació de màquines de cosir.
- 1879-1900: els motors de gas es convertiren en els principals productes de l’empresa, sense abandonar les màquines de cosir.
- 1900-1908: l’empresa funciona en tres grans línies: les màquines de cosir, els motors de gas i maquinària diversa, des d’ascensors fins a dinamos.
Les màquines de cosir Aurora
Etiqueta de la fàbrica de màquines de cosir Miquel Escuder. Miquel Escuder fou el primer fabricant de màquines de cosir a Catalunya i a l'estat des del 1862.
A Miquel Escuder li hauria encantat de construir locomotores, que era un dels objectius de La Maquinista, on havia treballat. Però es tractava d'un producte que no estava a l'abast dun fabricant amb pocs recursos (vegeu Nadal, J.,Història Econòmica de la Catalunya Contemporània, La Metal·lúrgia, vol III). La renúncia a aquest somni, però, no li va impedir de convertir-se en un fabricant de màquines destinades al petit industrial i fins i tot a la llar.
La màquina de cosir va ser la resposta de la tècnica a les dones de casa, ais sastres i les modistes, als confeccionistes i a tanta petita empresa que utilitzava el fil i l’agulla en els quefers diaris.
Els Estats Units són la pàtria de la màquina de cosir moderna. Els primers projectes, els primers intents i les grans marques són nord-ame-ricans. La seva gran marca va ser la Singer, una empresa fundada a Nova York, el 1840, per un jueu, Isaac Merrit Singer, que va fer els negocis a Nova York, però que visqué i morí a Londres. La fàbrica Singer de Nova York va vendre el seu producte arreu del món. L’any 1875 tenia dos mil punts de venda pel món, entre els quals seixanta-vuit a Espanya i Portugal. Produïa unes 300 000 màquines de cosir a l’any i presumia d’haver-ne construït prop de tres milions. Isaac Singer va morir el 1875 i deixà una colossal fortuna als seus hereus.
Anunci de màquines de cosir Miquel Escuder.
Les màquines de cosir es van conèixer a Catalunya en començar la segona meitat del segle XIX. Totes eren importades i les Singer anaven al davant. L’any 1861 la casa nord-ame-ricana ja tenia un delegat a Catalunya: Pelegrí Roig, amb botiga al carrer dels Agullers, núm. 5, de Barcelona.
Miquel Escuder obrí el seu taller el 1862 a la Barceloneta. El dedicà totalment a la fabricació de màquines de cosir i es convertí per aquest fet en el primer que ho va fer a Catalunya i a l’Estat.
Escuder no era un inventor. Era un mecànic creatiu i amb una gran capacitat de venda, com veurem, però no era home per a introduir tècniques noves. Les seves primeres màquines de cosir eren, segons manifestació pròpia, del sistema Wheeler o Willon o, fins i tot, Singer. Es proposava de donar un servei similar al que donaven les màquines importades, però a més bon preu, pel fet de no haver de pagar drets d’importació pel producte acabat.
Però no tot s’acabava en el preu. Calia envoltar la marca de prestigi. I d’això, en sabia molt. El 1871, no tan sols va vendre més de quaranta màquines de cosir al camiser Verderau, de Barcelona, sinó que al mateix temps li va organitzar el primer grup de màquines de cosir que funcionà amb màquina de vapor.
"Invitados á visitar el establecimiento hemos visto que las jóvenes maquinistas no tienen que hacer mas que dirigir la tela que cosen y por medio de la punta ó del tacón del calzado regular el movimiento de la máquina que lo recibe por un embarrado que hay en la parte inferior, el cual tiene unos resortes ideados por el mencionado señor Escuder, que dan movimiento á la palanca de las máquinas. El señor Verderau puede estar altamente complacido de haber sido el primero en conseguir lo que con tanto anhelo ha deseado. Las oficialas de su taller le han mostrado su agradecimiento en razón de poder por este medio coser mas tela, por cuanto no tienen necesidad de los paros que el antiguo sistema exigia." (Diari de Barcelona, juny del 1871, pàg. 6 590).
El 1875 la casa Singer obrí botiga a Barcelona, i d’altres la seguiren. (Etiqueta).
L’èxit comercial impulsà Escuder a ampliar la fàbrica. Abandonà el vell local, però no la Barceloneta. El 1872 s’instal·là en el que havia estat l’antiga foneria de ferro Domènech, al carrer de Sant Ferran, núm. 54, al costat de La Maquinista Terrestre i Marítima. Entre planta baixa i un pis, l’establiment tenia 2 500 metres quadrats en els quals treballaren entre cent cinquanta i dos-cents treballadors en tot el que quedava de segle.
Els problemes li arribaren de la competència internacional. El 1875, la casa Singer obrí botiga a Barcelona, a la plaça de l’Àngel, xamfrà carrer de la Bòria, núm. 1. El seu representant, Lluís Santasusagna, inicià amb aquest motiu una campanya de publicitat als diaris barcelonins, que s’incrementà quan el 1878 obrí una altra botiga més luxosa al carrer de Ferran-Passatge del Crèdit, amb un gran acte d’inauguració amb vuitanta coberts "en el que no escaseó el champagne". (Diari de Barcelona, octubre del 1878, pàg. 11 962).
El 1877, Escuder fabricava i venia 1 500 màquines de cosir a l’any, destinades al mercat espanyol i a les colònies o ex-colònies americanes. Però la competència va fer mal a la màquina Aurora. Escuder va continuar buscant un producte de recanvi o complementari.
Els motors de gas
Les fàbriques catalanes coneixien la força de l’aigua i la del vapor. Per a obtenir energia hidràulica calia estar al costat d’un corrent d’aigua suficient, mentre que la màquina de vapor semblava reservada a les grans empreses.
Philippe Le Bon ja havia vist les possibilitats del gas procedent de la combustió de l’hulla com a element motriu, però les primeres aplicacions del gas d’hulla tenien com a finalitat l’enllumenat i la calefacció. El motor de gas no es posà en marxa fins el 1860, quan es popularitzà amb el model descobert per Nikolaus August Otto.
Anunci a la guia Ferrocarril Valls-Vilanova-Barcelona, 1883. La competència internacional impulsà Escuder a buscar un producte complementari a la màquina de cosir i el trobarà en el motor de gas.
El 1879, Miquel Escuder va obtenir un privilegi del govern espanyol per a la construcció de motors de gas (Diari Català, 22 de juny de 1879). I en començà la fabricació. Tampoc aquí no va inventar res. En pot ser la prova el litigi obert contra Miquel Escuder per l’empresa alemanya Gasmotoren Fabrik i que s’acabà el 1885 amb sentència d’un tribunal espanyol favorable al terrassenc. Els alemanys l’acusaven d’haver copiat la seva màquina i demanaven la destrucció de tots els motors de gas existents, com també la nul·litat de la patent espanyola que se li havia atorgat. La sentència no diu que el motor no sigui igual que l’altre. La sentència diu que si els alemanys volien mantenir viva la seva patent a Espanya havien d’haver començat la seva fabricació en el termini d’un any i mig i que, passat aquest temps, qualsevol podia adoptar com a propi el mateix sistema i patentar-lo al seu nom. (vegeu Diari de Barcelona, febrer del 1885, pàg. 2 557).
Anunci de Miquel Escuder. Diari de Barcelona, 1881.
Els motors de gas Escuder anaven destinats a la petita indústria, un client potencialment molt important. Tenien al començament un, dos, tres o quatre cavalls de potència. Els presentava com una clara alternativa a les màquines de vapor, tot subratllant que pel seu poc pes es podien instal·lar en pisos, que el motor era silenciós i que no hi havia perill de l’explosió de les calderes, un fet que reduïa fortament la prima per l’assegurança. La potència va anar augmentant: cinc cavalls el 1882, dotze cavalls el 1887, fins a cinquanta cavalls el 1901, i fins a cent cinquanta el 1902. Aquest darrer any la publicitat de la casa informava que funcionaven –i per tant havia venut– tres-cents motors.
La màquina de cosir es mantindrà sempre al catàleg i encara compta en les vendes. A l’Exposició Internacional de Barcelona del 1888, Escuder presentarà tots dos productes: la màquina de cosir i el motor de gas.
La Constructora Escuder
Miquel Escuder era un home d’una gran imaginació. L’ampliació de la seva gamma de productes devia ser conseqüència de l’observació d’una feina manual que ell volia convertir en moviment mecànic. Així, el 1881, a la fàbrica de taps de Josep Batet a Sant Feliu de Guíxols ja funcionava una màquina Escuder per a fer taps. Aquesta màquina figurarà des d’ara al seu catàleg.
Un cas semblant pot ser el dels aparells que patentà per a arrossegar les barques fora de l’aigua, quan tomaven de la pesca, que substituïen la tradicional parella de bous.
Amb el final de segle, Escuder va entrar de ple al sector dels motors elèctrics combinats amb mecànics. Va construir ascensors, motors elèctrics i dinamos. I fins i tot bicicletes i serres.
El 1878 va obrir una botiga al carrer de l’Hospital, núm. 6, tocant a la Rambla, per a vendre tots els seus productes. Al final de segle la substituí per una altra a la rambla dels Estudis.
El 1902, Miquel Escuder es devia sentir vell i acordà de traspassar el negoci als seus fills Joaquim, Josep, Miquel i Nicolau Escuder i Rodríguez. Es constituí una societat col·lectiva amb el nom de Miquel Escuder i Fills, amb un capital de 125 000 pessetes. L’objecte social era el de construcció de màquines.
Un any més tard –1903– es creà una societat anònima: La Constructora Escuder, SA, successora de Miquel Escuder i Fills, amb un capital de 850 000 pessetes. Igual que Amadeu Cros amb la seva empresa química, Miquel Escuder quedà com a director tècnic “mentre legalment o físicament no se l’inhabiliti per al càrrec”.
Miquel Escuder va morir el 21 de novembre de 1908.
Publicitat a l'Anuario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña, 1900. Amb la fi de segle, Escuder va entrar al sector dels motors elèctrics. Va construir ascensors i dinamos, entre d’altres.
Un publicista del segle XIX
Els barcelonins arribaren a conèixer molt bé Miquel Escuder i les seves màquines. Les campanyes de publicitat que llançà aquest personatge per a promoure la venda dels seus productes es poden posar entre les primeres fetes a Catalunya. Escuder devia tenir el seu pressupost de publicitat i no era l’únic, però no n’hi havia cap amb la seva originalitat de presentació. En general, en aquells anys la publicitat no superava la publicació d’uns anuncis o la presentació dels productes a les fires industrials.
Escuder va anunciar els seus productes. Sort n’hem tingut per a conèixer la seva evolució com a industrial. Però els va donar a conèixer també d’una manera indirecta, més moderna, podríem dir. Com a exemple, la comunicació del bateig dels seus dos fills, Josep i Joaquim (vegeu la il·lustració adjunta). Fixeu-vos en el dibuix dels bessons i en el fet que l’acte es realitza a la fàbrica de màquines de cosir. Una celebració privada s’ha convertit en una publicitat de l’empresa.
Anunci del naixement dels seus fills Josep i Joaquim (Diari de Barcelona, setembre del 1876). Miquel Escuder fou un industrial dotat d’un gran sentit de la publicitat.
Però els barcelonins coneixeran sobretot can Escuder per la seva participació a les festes de la ciutat. Per al carnaval del 1876, a la rua hi havia una carrossa que exhibia màquines de cosir i que tenia un morter d’aire comprimit que llançava prospectes de l’empresa a llarga distància. El 5 de gener de 1879 organitzà l’arribada dels Reis a Barcelona amb tot de genets a l’estil morisc, unes carrosses amb joguines per a les criatures, una altra que portava una mostra dels productes de la casa i les condecoracions rebudes i un timbal que tancava la comitiva. Uns mesos més tard –setembre del 1879– va muntar una torre enmig del passeig de Sant Joan des d’on llançava globus i prospectes de la fàbrica amb el canonet esmentat. Les portes de la torre eren decorades amb els escuts de les províncies catalanes i propaganda de les màquines de cosir. Es podia pujar a la torre i veure el panorama pagant una entrada.
El mes d’agost del 1880 va organitzar una desfilada per a presentar les festes de la Mercè. Exhibia els seus productes en carros portats per nois de la Casa de la Caritat, seguits per una banda de música. Amb motiu de les festes de la patrona de la ciutat va muntar una piràmide que girava sobre una plataforma rotatòria a la plaça del Palau, i que es movia gràcies a dos motors de gas fabricats per ell. De la punta de la piràmide sortien uns dolls d’aigua, il·luminats de nit per làmpades elèctriques.
Finalment, al carnaval del 1881 hi anava una carrossa seva en forma de bressol amb criatures de bolquers de veritat, procedents de la Casa-Bressol que hi havia a la ronda de Sant Pau, destinada a acollir els fills de les treballadores durant les hores de feina.
En aquests autèntics espectacles publicitaris, que els barcelonins agraïen d’allò més, sempre hi donava entrada a un element de les noves tècniques del segle: el llum elèctric, la força motriu del gas, els globus. I sempre, és clar, procurant guanyar fama i prestigi per als seus productes.
Bibliografia
- S.A. La Constructora Escuder. Estatuts, Barcelona 1903.