L’església de Sant Joan era emplaçada a l’Espluga del pagus de Viu. Consta que l’any 947 el bisbe Ató de Pallars i el comte Guillem I de Ribagorça cediren l’església de Sant Joan a l’abat Adroer de Santa Maria de Lavaix perquè hi fundés un priorat benedictí. Des de llavors, el monestir de Lavaix es titulà casa de Santa Maria, Sant Pere, Sant Joan i Sant Llorenç, tal com apareix esmentat en un document de l’any 956.
El priorat de Sant Joan de Viu no gaudí mai d’una veritable autonomia i a la darreria del segle XII ja havia esdevingut una simple església monàstica. A l’època moderna trobem esment del mas de Sant Joan. El monestir de Lavaix en gaudí del domini fins a la desamortització del segle XIX.
Es desconeix on era emplaçada l’església de Sant Joan de Viu. Hi ha qui pensa que era a la roca del castell de Viu de Llevata, però segons les referències instrumentals era a la partida de l’Espluga o del Solà, és a dir, a l’altra banda del riuet de Viu. Els naturals del país informen d’antigues construccions en aquest vessant assolellat de la vall. Seguint el camí medieval, en els primers replans del serrat de Monevui, a l’esquerra, hom descobrí vestigis d’una construcció de planta rectangular que podria correspondre a aquesta antiga església.