Situació
Façana principal de l’església del Pla de Corroncui, bastida amb els elements de la façana de ponent de l’antiga parròquia de Corroncui.
ECSA - M.À. Font
Ruïnes de l’església, alguns elements de la qual s’han aprofitat a l’església del Pla de Corroncui.
ECSA - M.À. Font
Les restes de l’església de Santa Maria són situades a la falda d’un petit turó proper al poble abandonat de Corroncui, situat als vessants del Pla del Mont.
Mapa: 33-10 (214). Situació: 31TCG233894.
Des de la Creu de Perves surt una pista en molt bon estat que mena al Pla de Corroncui, lloc on s’aplegaren els antics habitants del despoblat de Corroncui. Cal buscar el camí de ferradura que comunicava ambdós nuclis i resseguir-lo durant quinze minuts. (MAF-XFG)
Història
Fins a l’actualitat, malauradament, no s’han localitzat dades documentals que il·lustrin algun aspecte important de la història de Corroncui. De fet, només s’ha trobat una referència, la qual és testimoni de la seva existència a la darreria del segle XI; així, entre les queixes presentades pel comte Ramon IV de Pallars Jussà en un judici celebrat vers el 1070, es feu esment que el bel·licós Artau I, comte de Pallars Sobirà, trencà la Treva de Déu a Correncui.
Malgrat la manca de notícies documentals sobre la seva església, el que sí que es pot afirmar tenint en compte que han arribat importants restes materials del seu edifici, és que estava molt relacionada arquitectònicament amb l’església de Santa Maria de Viu de Llevata, de manera que cal suposar una vinculació o connexió del senyoriu de Corroncui amb alguna branca de la família comtal del Pallars Jussà, i finalment, amb els Erill.
A la fi de l’antic règim el lloc de Corroncui era dels barons de Claret, i la seva església depenia de la de Sant Gil de Pinyana.
Vers els anys seixanta d’aquest segle l’església ja era arruïnada, i llavors, segons refereixen els naturals del país, l’església del Pla de Corroncui (on es traslladaren a viure els pocs habitants que quedaven a Corroncui), també dedicada a Santa Maria, va ésser refeta aprofitant part dels carreus de l’antiga església romànica de Corroncui. (JBP)
Església
Planta de l’església, amb la restitució de la part desapareguda i de la façana de ponent, ara traslladada al Pla de Corroncui.
X. Fresneda i M.À. Font
L’església de Santa Maria era un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, que s’ensorrà fins una mica més amunt de la línia d’arrencada de les voltes que el cobrien. La nau era coberta amb volta de canó, mentre que el semicercle absidal es cobria amb volta de quart d’esfera. La divisió en compartiments de l’espai de la nau és realçada per arcs torals que reforçaven la volta de canó i que no arriben més enllà de les mènsules encastades en el parament interior, situades a mitjana altura.
Els paraments de l’edifici —allà on encara es poden veure— són fets amb carreus de pedra calcària, perfectament tallats, que es disposen regularment en filades horitzontals; en aquests carreus lligats amb argamassa de calç i sorra es veuen les marques deixades pel cisell.
Tot i que en el seu estat actual de ruïna l’església es troba envaïda per la vegetació, hom pot veure l’arc de mig punt d’una capella oberta al mur de migjorn de la nau.
Exteriorment, a la part baixa del mur sud es pot veure el seu basament, fet amb un aparell molt barroer que fa les funcions de banqueta; unes lloses col·locades en la primera filada del parament d’aquest mur separen l’aparell del basament i el del pany de mur pròpiament dit. Prop de l’absis, també al mur de migjorn, s’adossà un contrafort atalussat en època tardana.
La capçalera conserva el mur del semicercle; el parament interior, però, no és visible a causa de la vegetació estesa per dins l’edifici, la qual cega la finestra d’arc de mig punt monolític que hi ha al centre de l’absis. A l’exterior, escampades per terra, apareixen diverses peces bisellades en cavet que, originàriament, havien recorregut el ràfec de l’absis.
En la memòria dels habitants de l’antic poble de Corroncui resta encara el record d’un campanar de base quadrada, col·locat als peus de l’església, a la qual s’accedia, tot travessant el cementiri, per una porta decorada a la façana de ponent. Aquesta façana, amb la porta, fou desmantellada i es tornà a muntar a la nova església del Pla de Corroncui, on, com ja s’ha esmentat, es traslladaren a viure els vilatans del poble de Corroncui.
La portada, d’arc de mig punt adovellat, és resseguida a l’extradós per una sanefa escacada. Uns capitells esculpits en molt mal estat de conservació s’encasten a l’altura de les impostes esperant que algú els doti de les seves columnes desaparegudes. Per sobre de la porta, al bell mig de la façana, s’obre una finestra d’arc de mig punt amb l’intradós recorregut per una mena de motllura tallada a bossell. Les dues columnetes que tenia aquesta finestra han desaparegut. (MAF-XFG)
L’estructura de l’edifici i, sobretot, la decoració de la portada ens situen, com la propera església de Viu de Llevata, dins l’òrbita estilística de l’arquitectura de l’església de Santa Maria d’Alaó, que tingué una notable difusió en la primera meitat del segle XII, moment en què cal situar l’obra de Santa Maria de Corroncui. (JAA)
Escultura
De l’obra escultòrica romànica de l’antiga església de Santa Maria de Corroncui s’han conservat un fris adovellat i els dos capitells que emmarquen la portada ara traslladada a l’església del Pla de Corroncui.
Detall de la portada de l’església, amb relleus d’escacat combinats que ressegueixen l’arc exterior, i els dos capitells que coronaven les columnes, la decoració dels quals gairebé ha desaparegut.
ECSA - M. Macià
El fris està format per dovelles juxtaposades que ressegueixen l’arc de mig punt i decorades amb escacats. A la comarca de l’Alta Ribagorça el motiu de l’escacat és un dels repertoris decoratius més utilitzats dins el context arquitectònic; així, el veiem en la façana de l’església de Cóll, en restes que semblen procedents del monestir de Lavaix, o en el portal de Viu de Llevata. Però a més de trobar-lo dins d’àmbits arquitectònics, també el trobem en el mobiliari litúrgic, com és el cas del banc procedent de Sant Climent de Taüll. Aquest motiu no és exclusiu de la comarca; a causa de la seva simplicitat i els seus resultats decoratius, és un dels repertoris més universals i genèrics, propis de l’època romànica però que es perpetuen en el temps.
Els capitells, que formen part del bloc de la imposta, avui estan molt deteriorats per la qual cosa no es pot aprofundir en la decoració. Malgrat això, sembla que estaven treballats amb motius vegetals. S’han perdut les antes que els sustentaven i que es coneixen per la fotografia publicada per Rocafort a la Geografia General de Catalunya (Rocafort, s.d., pàg. 874), la qual correspon a l’antic edifici. S’hi poden observar els elements que han restat i aquells que s’han perdut; així, el fris i els capitells són al mateix lloc i s’han perdut les columnetes de la finestra com també el crismó que s’inscrivia en el mur de la façana, entre la porta i la finestra.
L’església de Corroncui s’ha datat al segle XII, moment en què encaixen perfectament els elements descrits. (MMG)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Rocafort, s.d., pàg. 874
- Boix, 1982, doc. 333
Bibliografia sobre l’escultura
- Rocafort, s.d., pàg. 874 i 1901, pàg. 117