El despoblat de Vilba (o Mirbes) és situat al cim d’una gran roca calcària, als contraforts de la Faiada de Malpàs. Una de les primeres mencions documentals segures d’aquest indret data de l’any 1010, quan consta segons el cartoral del monestir de Santa Maria de Lavaix que aquest cenobi adquirí el castell de Vilba mitjançant una donació feta per l’abat Dacó i el seu germà Gamisa.
De l’església del poblat de Vilba no s’ha localitzat fins ara cap referència documental, ni tan sols se sap quina era la seva advocació; tanmateix, en la prospecció arqueològica que s’ha fet darrerament al despoblat de Vilba s’ha localitzat la planta d’aquesta església. Es tracta d’un petit edifici d’una sola nau capçat a llevant per un absis semicircular; els murs fan uns 80 cm d’alçada i una amplada no superior als 2,60 m. En alguns punts de l’església es veuen tres filades de carreus, tallats de forma irregular, col·locats de pla i de través, units amb argamassa. Per les seves característiques es pot dir que fou bastida al segle XII.
Sembla que l’antic poble de Vilba es despoblà a la darreria de l’edat mitjana.