Situació
Vista de l’església des del costat est, amb la testera plana que va reemplaçar el primitiu absis i el campanar afegit a l’obra original.
ECSA - JA. Adell
L’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus és situada als afores del poble d’Irgo de Tor, a ponent del nucli urbà.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCH168018.
Per a anar-hi s’ha de seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent, i un cop passat Igüerri, cal seguir la mateixa carretera, la qual després d’haver fet un recorregut aproximat d’1 km passa pel poble d’Irgo de Tor. (JAA-MLIR)
Història
Fins a l’actualitat, no han estat localitzades referències documentals d’aquesta església, que per la seva estructura arquitectònica revela clarament un passat medieval. Tanmateix, hom sap que el lloc d’Irgo restà inclòs durant l’edat mitjana dins la baronia d’Erill, tot i que al segle XVI consta com a propietat del monestir de Santa Maria de Lavaix. (MLIR)
Església
Es tracta d’un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral. L’edifici ha estat molt transformat; així, l’absis ha estat escapçat i acabat amb un tester pla que forma un santuari, el qual substitueix l’absis. Amb aquesta reforma s’afegí un cos d’edifici al costat sud, que inclou un porxo —el qual aixopluga la porta del temple feta amb arc de mig punt—, una capella i un campanar de torre que forma l’angle sud-est del conjunt. Al costat nord també s’hi afegí una capella rectangular, probablement en un procés de reforma anterior al que es produí en el costat sud del temple.
De fet, de l’edifici alt-medieval només es conserven, amb claredat, els murs de ponent, nord, i part de l’absis, i potser part del mur sud. En la façana de ponent ha restat una finestra d’una sola esqueixada corresponent a l’obra originària, que es caracteritza per un aparell molt peculiar format per carreuó de pedra calcària ben tallat, disposat en filades uniformes i regulars, que pot relacionar-se amb la tecnologia constructiva present a Sant Climent d’Iran i a altres esglésies de la vall de Boí construïdes probablement a la segona meitat del segle XII. Es tracta d’edificis totalment mancats d’ornamentació, però arrelats dins la tradició constructiva de l’arquitectura llombarda. (JAA)