Situació
Indret conegut actualment com les Dues Roques, on hi hagué el vilatge medieval de Sueix.
ESG
Façana meridional d’aquesta església, molt transformada, on s’obre el primitiu portal, refet.
ECSA - J.A. Adell
L’antic vilatge de Sueix és situat a l’indret conegut actualment com les Dues Roques, a l’extrem occidental de l’altiplà de Gotarta, al S del barranc de l’Oratori o de Fontvella.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCG149987.
S’accedeix a aquest vilatge per la carretera que surt del barri de Sant Aventí, a l’E del Pont de Suert, i puja pel barranc de Raons cap a Gotarta. Uns 2,5 km abans d’arribar a aquest poblet, es passa vora l’emplaçament de l’antic vilatge de Sueix, el qual queda a la dreta i a sobre de l’abocador comarcal. (JRG-RLB-JMT-JMe-JIR)
Història
El lloc de Sueix fou originàriament una antiga vil·la rural pertanyent al castell de Suert, la qual, a poc a poc, va ésser adquirida pel monestir de Santa Maria de Lavaix. En una de les primeres referències, l’any 956, es consigna que el prevere Quint, amb motiu de la seva professió al cenobi de Lavaix, li lliurà una vinya que havia comprat a Bonell in villa Soxi; dos anys després, essent ja abat i com a marmessor del seu germà Robert, aporta també l’alou que tenia aquest per herència al Montotum de Sueix. Vers la darreria del segle X, consta que el comte Arnau I de Ribagorça, amb l’aprovació dels nobles fidels, feu donació a la comunitat de Lavaix de l’alou dit Sueix amb els seus delmes.
A la darreria de l’onzena centúria, en l’acta testamentària d’una dona dita Gerberga, datada l’any 1096, es consigna que deixà al monestir de Santa Maria de Lavaix un conjunt de vinyes que posseïa al terme de Suxi, conjuntament amb tots els seus béns mobles. En l’inventari del final del segle XII confegit pel monestir de Lavaix, consta que la vila de Socxi i tot el seu terme eren propietat del cenobi. (JBP)
Vilatge
Les restes de les edificacions d’aquest vilatge són avui dia de difícil localització a causa de l’abundant vegetació de boixeres i argelagues que envaeixen el lloc. En una primera visita es pogueren inventariar quatre estructures d’habitació, aïllades les unes de les altres, escampades pel vessant meridional de l’altiplà i protegides dels vents del N.
Al capdamunt del vilatge, en el punt de més domini visual, hi ha les restes de l’antiga església. Es tractava d’un petit temple d’una sola nau amb un absis semicircular orientat a llevant. La porta s’obria al mur de migdia. En alguns trams els murs perimetrals es conserven fins a una alçada d’uns 2 m, colgats interiorment. En el camp de la banda oest d’aquest temple es localitzaren, mentre es llaurava, un conjunt de tombes de lloses. Algunes d’aquestes pedres s’aprofitaren per a pavimentar una era del Pont de Suert, mentre que altres restes antropològiques van ser colgades novament.
Molt probablement l’antic poble de Sueix s’abandonà poc després de la crisi demogràfica i econòmica del segle XIV. (JRG-RLB-JMT-JMe-JIR)
Bibliografia
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 166, pàgs. 370-371, i doc. 175, pàg. 376