L’actual despoblat de Raons es troba a la riba dreta de la vall del mateix nom, en el camí de Malpàs a Gotarta. Documentalment, el lloc de Raons apareix esmentat a l’inici del segle XI quan l’adquirí el monestir de Lavaix. Vers l’any 1024 Bal la vengué al comte Guillem II de Pallars Sobirà “una villa que nominatur Arrabonse cum suos terminos”; el vilar era situat al terme d’Erillcastell. Poc temps després, el mateix comte i la seva muller Estefania donaren al monestir de Lavaix el vilar amb els seus delmes i serveis, i reberen en canvi un cens en espècie. Des d’aquell moment, Santa Maria de Lavaix gaudí de la senyoria de Raons i de la seva església. A la darreria del segle XII, en l’inventari de les esglésies que pertanyien a l’esmentat cenobi, es consigna que l’“ecclesia Sancti Stephani de Rahonse” era sufragània de la de Sant Sadurní d’Esperan.
L’any 1769, les rendes del monestir de Lavaix provinents del lloc i de l’església de Raons van ser taxades en 30 lliures.
L’esglesiola de Sant Esteve de Raons, d’una nau i un campanaret d’espadanya que coronava la façana de ponent, on hi havia la porta d’entrada, constituïa un bonic exemple del romànic d’arrels populars, però l’any 1982 s’enfonsà i avui només en resten escassos vestigis.