Situació
L’església de Sant Esteve és a l’extrem de llevant del petit nucli d’Igüerri, situat en la partió d’aigües entre la Noguera de Tor i la Noguera Ribagorçana.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCH165001.
Per a arribar-hi partint del Pont de Suert, cal agafar un brancal de la N-230 que es dirigeix vers Iran, tot passant per Gotarta i Igüerri. (JBP-JAA)
Història
El lloc d’Igüerri solament és esmentat en la documentació per referències indirectes. Així, en una escriptura de l’any 1010 es consigna el lloc d’Engurisi com a afrontació territorial d’un alou pertanyent a la vil·la d’Esterri.
Possiblement, cal cercar l’explicació d’aquest buit documental en l’adscripció de la caseria d’Igüerri al poble veí de Gotarta; altrament no són pas creïbles els fogatjaments del final del segle XIV que donen a Gotarta de 15 a 18 focs.
Igüerri estigué inclòs dins de la baronia d’Erill, almenys des del segle XII, i els seus senyors, a mitjà termini, traspassaren llurs drets jurisdiccionals al monestir de Lavaix. A la darreria del segle XVIII les rendes que hi tenia l’esmentat cenobi eren qualitativament importants, ja que amb els drets parroquials arribaven a 200 lliures. De l’església de Sant Esteve d’Igüerri, de la qual no s’han localitzat referències històriques d’època medieval, només consta que era sufragània de la de Gotarta. (JBP)
Església
L’església de Sant Esteve és un edifici molt transformat en el qual es fa difícil de destriar els elements altmedievals. Tot i així, aquests elements defineixen plenament la seva estructura, la qual és formada per una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral, que ha estat escapçat en el seu extrem de llevant, on es corona amb un tester pla. Aquest és fruit de les importants reformes que patí l’edifici, durant les quals es construí un campanar de torre a l’angle sud-oest i una capella a l’angle sud-est. La porta, amb arc de mig punt, s’obre en la façana meridional, entre la capella i el campanar. La coberta ha estat totalment refeta i reconstruïda fa poc amb plaques de fibrociment.
En tot aquest conjunt de reformes i transformacions, els elements més clarament alt-medievals corresponen al mur nord i la part conservada del semicilindre absidal, que són construïts amb un aparell de carreus de pedra tosca, irregulars però ben disposats, que contrasten amb l’aparell de reble de les obres de reforma.
Tot i la migradesa dels elements originaris conservats, l’estructura dels paraments permet de considerar l’església d’Igüerri com una obra construïda seguint els paràmetres de l’arquitectura del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Puig, 1984, doc. 4, pàg. 61, i doc. 29, pàgs. 80-81