Situació
Antiga parroquial del nucli despoblat de Ventolà, molt modificada, però que conserva encara l’absis i bona part de l’estructura romànica.
ECSA - J.A. Adell
L’antiga església parroquial de Sant Esteve és al poble recentment abandonat de Ventolà, situat a 1 015 m d’altitud, a la serra del mateix nom.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCG152971.
Per a anar-hi cal agafar una carretera que comença al Pont de Suert en direcció sud-est, i en poc més d’1 km hom arriba a Ventolà. (JAA)
Història
Una de les primeres mencions del lloc de Ventolà data de l’any 967 quan Arnau I, comte i marquès de Ribagorça, concedí al monestir de Santa Maria de Lavaix, a petició del seu abat Miró, un privilegi de protecció, i a més li lliurà la vil·la de Ventolano, la qual era situada, segons el document, dins el pagus d’Esterri. A l’inici del segle XI, en l’acta de dotació dels altars de Lavaix de l’any 1015, es consigna l’aportació que feu l’abat Dacó, consistent en un conjunt de terres i vinyes situades a la vil·la de Ventolà.
No hi ha referències documentals de l’església de Sant Esteve fins a la darreria del segle XII, en concret l’any 1180, quan és esmentada l ‘“ecclesia Sancti Stephani de Ventolano” com a sufragània del temple parroquial de Santa Maria del Pont de Suert, on l’abat de Lavaix tenia els drets de provisió de rector i de visita. El lloc i l’església de Ventolà restaren vinculats al monestir de Lavaix fins a la fi de l’antic règim. (JBP)
Església
L’església de Sant Esteve és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó i coronada a llevant per un absis semicircular, que s’obre directament a la nau pur mitjà d’un arc presbiteral; a banda i banda de la nau s’hi afegiren, tardanament, dues capelles rectangulars. L’edifici originari ha estat totalment modificat, i podem considerar que, de l’obra alt-medieval, només se’n conserva la part baixa de la meitat sud de l’absis, on hi ha, paredada, una finestra d’esqueixada simple amb els brancals tallats amb pedra tosca. Aquesta part és construïda amb carreuó de gres vermell, molt irregular, que en alguns trams es confon amb el reble amb què ha estat obrada la resta de l’edifici, que no sembla anterior a la fi del segle XII. (JAA)