Situació
Detall de l’aparell constructiu d’una de les estructures d’aquest vilatge.
ESG
Les restes del vilatge de Noufonts i d’una possible fortificació són al cim d’una elevació que domina per l’esquerra la Noguera de Tor, gairebé davant per davant del poble de Castelló de Tor.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCH149003.
Per a arribar-hi cal prendre la pista asfaltada que surt per l’E del Pont de Suert, segueix el barranc de Raons i s’enfila després cap a Gotarta i cap a Igüerri. En la cruïlla cap aquesta darrera població, s’ha de deixar el vehicle i seguir a peu per un camí que baixa per l’esquerra del barranc de la Font Palleró. Al cap de deu minuts es continua el descens en direcció oest pel vessant septentrional del Tossal del Pla fins a arribar, en un temps equivalent, als prats de Noufonts, els quals són dominats des del NW per una destacada elevació que cal pujar, i en cinc minuts més, s’arriba al cim on hi ha el vilatge
Vilatge
Pel vessant meridional del turó on s’assenta el vilatge, i de manera esglaonada, s’escampen entre la vegetació restes de murs dels vells habitatges, els quals són fets de carreus irregulars i tanquen espais subrectangulars; la paret del fons és la mateixa roca de la muntanya tallada verticalment.
Planta de l’estructura rectangular situada al capdamunt d’aquest antic vilatge medieval.
ESG
Però probablement, el més significatiu d’aquest jaciment són les restes d’una estructura rectangular que es conserva dalt de tot, al mateix cim; aquesta estructura fa 10 m de llargada per 4 m d’amplada; els murs, fets de carreus irregulars, són units amb una mica d’argamassa, tenen un gruix d’1 m i es conserven en una alçada no superior a les tres filades per l’angle de ponent. Per dins hi ha part d’un muret de 40 cm d’alçada que divideix l’espai en dos àmbits.
Per la banda nord hi ha un mur d’aterrassament fet de maçoneria en sec d’1 m d’alçada, amb 13,50 m de llargada i una amplada entre 50 i 60 cm, el qual forma una plataforma de 3,5 m d’amplada per sota del nivell de la torre. Dins d’aquest àmbit hi ha, gairebé al mig, les restes d’un altre muret que devia córrer paral·lel a l’anterior, el qual podria correspondre a un aterrassament més antic, amortitzat per l’abans descrit i que sembla posterior a les parets existents dalt de tot.
Sense una neteja de la vegetació existent, i encara millor, sense una excavació arqueològica, es fa força difícil interpretar la complexa estructura indicada i que domina tot l’indret. Tant per la situació com per les característiques tipològiques, es podria associar a un tipus de torre de guaita de planta rectangular, amb elements annexos, alguns fets sincrònicament i d’altres construïts més tard, probablement quan la possible fortificació va perdre la seva funció defensiva originària per a adequar-se més a una funció d’habitatge. També es fa difícil la datació cronològica del conjunt, si bé sembla que podria tractar-se d’un petit hàbitat alt-medieval nascut al peu d’una torre vinculada a la defensa de la vall de Boí. La troballa d’un molí en forma de barca a l’indret indica l’existència en el lloc d’un assentament prehistòric anterior.