El poble d’Adons és al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs. Les primeres referències documentals que es coneixen del castell d’Adons provenen del cartulari del monestir de Santa Maria de Lavaix, on el castro Adonze surt esmentat en una escriptura de l’any 961 i en un altre document datat el 1023, on apareix amb la forma castellum Adonze.
Al segle XI, el castell d’Adons amb el seu districte pertanyia a l’honor d’un tal Guillem Sunyer. A la darreria d’aquesta centúria, en les convinences establertes entre els comtes del Pallars Sobirà i els del Pallars Jussà, consta que la branca comtal del Pallars Sobirà en féu definició, venda o permuta, reiteradament, en favor dels comtes de Pallars Jussà. Tot i així, abans del 1079, Artau I, comte de Pallars Sobirà, trencà amb una ràtzia devastadora la treva de Déu que s’havia establert al castell d’Adons.
Malgrat que per l’estat de les investigacions no es pugui donar una línia successòria dels senyors del castell, sí que sembla desprendre’s que la senyoria d’Adons, en un primer moment, pertanyia al barons de Sas. Així, l’any 1096 Gerberga de Salàs disposà en el seu testament que els castells d’Adons, Torricella, Curant, Naens i Puimanyons i la vila de Cardet, fossin per al seu fill primogènit Pere; al seu segon fill, dit Ramon, li llegà un graner que tenia a Adons i diversos béns mobles. Llurs successors portaren el cognom Salàs a la segona meitat del segle XII i foren satèl·lits dels Erill. No se sap gaire bé com el castell d’Adons passà a la baronia d’Erill, però es pot apuntar que potser va ser a través dels senyors de Sas o dels Bellera. Ja era dels Erill l’any 1243, quan Guillem d’Erill donà en alou a Bernat d’Adons el capmàs que Guillem de Pinyana tenia a la vila d’Adons amb els seus drets senyorials (censos, costums, serveis, usatges) i jurisdiccionals (calònies, toltes, fòrcies, justícies).
Els primers fogatjaments de la darreria del segle XIV consignen el loch de Domps amb 6 focs dins la senyoria d’Arnau d’Erill. En el capbreu-llevador d’aquesta baronia són taxades 20 cases a Adons. Al segle XVII, segons relació de Lluís de Peguera, la vila d’Adons era un dels 45 pobles que pertanyien a la baronia d’Erill, a la sots-vegueria de Pallars. (JBP)
De l’antic castell d’Adons, el qual era situat al capdamunt d’un turó rocallós que domina la població, no resta gairebé cap vestigi, a excepció d’un doble mur de maçoneria que hi ha al sector sud de l’esmentat turó; l’accés a l’indret on era el castell es pot fer pels vessants nord i oest del turó on s’assentava. L’estudi dels vestigis d’aquest castell forma part del projecte que el Servei d’Arqueologia de la Fundació Pública Institut d’Estudis llerdencs, de la Diputació de Lleida, i l’Associació Museu i Estudis de la Ribagorça porten a terme a la zona de la serra de Sant Gervàs. (JRG-RLB-JMT-JMe-JIR)