És anomenat angina abdominal un trastorn caracteritzat per una isquèmia intestinal crònica, és a dir, una disminució persistent de la irrigació sanguínia de l’intestí prim, que principalment es manifesta amb un dolor abdominal que es presenta de manera regular entre 15 i 30 minuts després dels àpats.
La causa de la isquèmia intestinal crònica, i per tant de l’angina abdominal, és una obstrucció de les artèries que irriguen l’intestí prim. L’obstrucció d’aquestes artèries s’esdevé gairebé sempre en persones que pateixen d’aterosclerosi, persones les artèries de les quals es troben engruixides a conseqüència del dipòsit de substàncies lípides. Així, l’angina abdominal afecta típicament persones d’edat que presenten molt sovint el trastorn esmentat.
Aquesta alteració es manifesta amb un dolor abdominal difús que, de manera característica, es presenta entre 15 i 30 minuts després dels àpats, quan el teixit intestinal requereix un augment del flux sanguini que rep per tal de realitzar adequadament l’absorció de les substàncies nutritives contingudes als aliments. La intensitat d’aquest dolor abdominal és variable, però manté una relació estreta amb la quantitat d’aliments que hom ha ingerit. Així, és habitual que les persones afectades per una angina abdominal tendeixin a menjar una quantitat d’aliments inferior a la necessària per als requeriments de l’organisme i que a la llarga presentin desnutrició.
Una altra manifestació freqüent de l’angina abdominal és la pèrdua de pes corporal, deguda, en part, a l’autorestricció alimentària per prevenir el dolor abdominal i també al fet que, a causa de la disminució de la irrigació sanguínia, les cèl·lules intestinals no poden absorbir adequadament les substàncies nutritives contingudes als aliments.
Hom dedueix la diagnosi d’angina abdominal, sovint, quan en una persona d’edat, amb antecedents d’aterosclerosi, es manifesta un dolor abdominal difús que es relaciona amb els horaris i el volum dels àpats. Per confirmar-ne la diagnosi es realitza una arteriografia abdominal, una exploració radiològica de les artèries abdominals després d’haver-hi introduït una substància de contrast als raigs X; les imatges obtingudes amb aquesta prova permeten d’observar que alguns segments d’aquestes artèries han perdut diàmetre.
El tractament de fons és quirúrgic, i consisteix en el reemplaçament dels segments arterials afectats per pròtesis sintètiques o per segments de vasos sanguinis del mateix malalt. Tanmateix, però, la cirurgia només hi és indicada en els casos en què els símptomes són importants, les lesions arterials no són gaire difuses i l’estat físic del malalt ho permet. En la resta dels casos el tractament és mèdic i consisteix bàsicament en una dieta d’àpats suaus i menys espaiats del que és habitual, en l’aportació de suplements vitamínics i nutritius, en l’administració de fàrmacs analgèsics abans dels àpats i en l’administració de medicaments que dilaten les artèries.