És anomenada diarrea l’evacuació de les matèries fecals més fluides, més voluminoses o amb una freqüència superior a l’habitual. Hom considera que una persona pateix de diarrea quan en un moment determinat, o de forma crònica, les seves deposicions esdevenen més líquides, més abundants o més freqüents del que és habitual per a ella. Tanmateix, però, des d’un punt de vista general, es poden catalogar com a diarrea les deposicions amb més d’un 70% de contingut aquós, que excedeixen els 225 g per dia o que es produeixen més de tres vegades al dia.
La diarrea es produeix quan per alguna raó s’acumulen líquids o substàncies nutritives a l’intestí prim i el gros; així, en no ésser absorbit aquest excés de líquids i substàncies nutritives adequadament en l’organisme, s’evacua amb deposicions més fluides, voluminoses o freqüents del que és considerat normal.
L’acumulació de líquids o de substàncies nutritives a l’intestí prim i el gros es pot presentar, esquemàticament, amb tres mecanismes: per la presència d’elements no absorbibles en la llum intestinal, com s’esdevé per exemple després de la ingestió d’alguns medicaments laxants o quan hi ha trastorns en la digestió de les substàncies nutritives; per un excés de secreció de líquids i minerals per part de la mucosa intestinal, com s’esdevé per exemple en el cas d’intoxicacions i processos inflamatoris i infecciosos intestinals, o per una alteració en la motilitat de l’intestí prim o el gros, com ara s’esdevé en el cas de còlon irritable o estats d’estrès o d’ansietat. Aquests mecanismes, però, solen interactuar en la major part dels casos.
Les causes més freqüents de diarrea són els processos inflamatoris i infecciosos intestinals, la ingestió de laxants, els trastorns que impedeixen una absorció correcta de les susbtàncies nutritives i la manca de secrecions digestives pancreàtiques i biliars.
Segons la durada, les diarrees es poden classificar en agudes i cròniques. La diarrea aguda, que generalment es manifesta durant pocs dies i no es prolonga més de dues setmanes, sol ésser deguda a l’administració de diversos tipus de fàrmacs o bé a la ingestió d’aliments contaminats o en mal estat, com ara en el cas de gastro-enteritis o d’èntero-colitis alimentària. La diarrea aguda constitueix, en general, un trastorn intrascendent. Tanmateix, però, quan és molt intensa pot arribar a causar un estat de deshidratació o, fins i tot, un estat de xoc, sobretot en infants, persones grans i persones que es troben en unes condicions físiques deficients, i especialment a l’estiu, quan a través de la suor també es perden quantitats importants de líquids. La diarrea crònica, que es caracteritza pel fet que es manté durant més de dues setmanes, se sol presentar en persones afectades per d’altres trastorns o malalties de tipus digestiu, o bé d’altres afeccions de tipus hormonal o nerviós, que directament o indirectament alteren la funció intestinal. En el cas de diarrea crònica, i independentment de la causa que l’origina, es pot produir una síndrome de malabsorció, és a dir, una dificultat per a assimilar les substàncies nutritives adequadament, que es manifesta amb pèrdua de pes i desnutrició.