Situació
Petit edifici romànic de nau i absis, amb la porta al mur de migdia acompanyada d’obertures tardanes per a fer-hi claror.
ECSA - A. Roura
L’església de la Santa Creu és situada a la part més alta del petit poble de Torèn, al peu del castell homònim.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 32’ 3” N - Long. 2° 21’ 3” E.
Per a arribar-hi, partint de Saorra, cal agafar la carretera D-27, i un cop fets uns 2 km, cal prendre a mà esquerra el trencall de la carretera D-27f, que, en poc menys d’un quilòmetre arriba al poble de Torèn. (MLIR)
Història
El lloc de Torèn (Toresin) és esmentat en la documentació des de l’any 901, quan el seu territori es menciona entre les afrontacions territorials dels llocs de Saorra, Pi, Escaró i Fullà. Posteriorment, en la butlla de confirmació de béns de l’any 950 atorgada pel papa Agapit II a l’abadia de Cuixà, entre moltes altres propietats li ratificà la possessió d’un alou in Toresindo. Vuit anys més tard, el 958, en un precepte de confirmació de béns concedit pel rei Lotari al monestir de Sant Miquel de Cuixà, fet a precs de la reina Gerberga, li ratificà la propietat de la “villa Torrente cum terminis et finibus suis”; la vil·la de Torèn tornà a ésser confirmada al cenobi de Cuixà per la butlla que el papa Joan XIII concedí a la mencionada institució religiosa l’any 968 (“Et villam Torrentis cum finibus et terminis sive adjacentiis suis, sicut per scripturam idem monasterium habere videtur”). És molt probable que l’indret de Torèn degui el nom a un antic propietari o fundador d’origen germànic anomenat Toresind.
Tanmateix, tot i l’antiguitat del lloc, l’església de la Santa Creu no és mencionada en la documentació fins l’any 1347, quan consta que Bernat Teresac, prevere, era beneficiari d’aquesta capella. Eclesiàsticament depenia de la parròquia de Sant Esteve de Saorra. (PP)
Església
Planta de l’església de Santa Creu de Torèn.
R. Mallol
És un petit edifici romànic d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb i una volta de canó apuntat. Originàriament era il·luminada, a més de la finestra axial de l’absis i una altra probablement al mur de ponent, per una única finestra d’arc de mig punt, al mur meridional, que fou refeta posteriorment.
La finestra axial de l’absis, intacta i d’esqueixada simple, presenta un arc dins una llinda. Una segona finestra, a migdia de la capçalera, és fruit d’una reforma posterior a l’època romànica.
La porta, resolta amb arc de mig punt fet de dovelles, s’obre al mur meridional, i presenta uns muntants obrats amb uns carreus de grans dimensions.
Exteriorment el parament de l’edifici és fet de carreus de mida mitjana i de grans carreus als angles, i presenta, a l’absis i al mur de migjorn, entre els carreus, unes juntes solcades, característiques del segle XI.
Les parets de la nau tenen un gruix d’1,30 m, mida bastant considerable si es tenen en compte les dimensions modestes de l’església.
A la part superior del mur de ponent s’alça un campanar d’espadanya, que presenta unes arcades geminades sostingudes al centre per dues columnes monolítiques. Aquest campanar va substituir l’original, el qual era situat al punt d’unió de la nau amb l’absis, tal com ho demostren els dos forats que subsisteixen, que servien per a passar les cordes de les campanes.
L’església ha conservat una talla de fusta policromada de la Mare de Déu, de tradició romànica, però datable al segle XIV. (PP)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1915, vol. 24, pàg. 73
- Abadal, 1926-50, vol. II (I), pàgs. 94-98; 1954-55, vol. VIII, doc. 73, pàgs. 292-293 i doc. 94, pàgs. 313-315
- Cazes, 1989, pàg. 40; 1990, pàg. 109