Situació
Una vista de l’exterior de l’església amb un fragment de mur que deixa veure un aparell ordenat a base de blocs de pedra a manera de llambordes, disposats ordenadament en filades i a trencajunt.
L. Prat
Al sector nord-occidental del municipi de Castellar de la Ribera, on ja les aigües corren al Segre, amb el barranc de Querol a llevant i la ribera Salada a migjorn, es troba l’església de Santa Magdalena.
Mapa: 291M781. Situació: 31TCG672546.
Dels trencalls que hi ha davant la Gravera, entre els punts quilomètrics 14 i 15 de la carretera de Solsona a Basella, cal prendre el de mà dreta, que porta en 1,800 km, al mas les Tàpies, on guarden les claus de l’església.
Història
A desgrat que el topònim “Tàpia” apareix en un document de l’any 1037 de l’església de Santa Magdalena res no n’hem trobat escrit.
Església
Malgrat les dificultats que presenten les reformes fetes dins i a l’entorn de l’església, que avui és destinada a utilitats ben alienes al culte, per al qual havia estat bastida, podem dir que és d’una sola nau rectangular, coronada vers llevant per un absis semicircular adornat amb un fris d’arcuacions entre lesenes.
No és possible contemplar tot l’absis sencer, ja que un sostre de construcció recent, el parteix tot deixant a l’habitacle de sota, el sòcol —d’1 m d’alçada—, i uns 40 cm de dues lesenes, mentre que al superior hi són visibles les poques arcuacions que s’han salvat de l’arrebossat.
El parament, que fou sobrealçat a partir d’uns 4 m, és de pedres trencades a cops de maceta, simplement escairades, i disposades en filades uniformes.
A l’exterior només es veu el mur que dona a tramuntana i uns pocs metres del de migjorn, on s’obre la porta d’entrada, coberta amb un arc de mig punt i construïda amb grans dovelles treballades finament.
Aquest edifici rebia la llum des del costat de llevant per una finestra oberta al centre de l’absis, coberta amb un arc de mig punt adovellat, avui tapiada.
Cal remarcar que al peu del mur de tramuntana, sota mateix d’una finestra oberta últimament, i també un xic més apartat de l’església, es troben tombes antropomorfes.
Per la seva decoració i pel seu aparell, podem situar la construcció d’aquesta església dintre les formes característiques de l’arquitectura del final del segle XI.