Construcció del puig de les Forques o del puig d’Espill (Banyuls de la Marenda)

Situació

Mur de migdia, amb una possible obertura en arc de mig punt a la seva base.

ECSA - E. Carreras

La construcció es troba al cim del puig situat immediatament a llevant del coll de Banyuls, punt fronterer des del tractat dels Pirineus.

Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 27’ 51,6” N - Long. 3° 6’ 31,2” E.

S’hi arriba, lògicament, pel camí que passa per l’esmentat coll, que s’agafa a Banyuls de la Marenda i continua vers l’Alt Empordà, cap al poble d’Espolla. Des del coll cal pujar, a peu, al proper puig on hi ha les ruïnes. (JBH)

Història

L’historiador rossellonès J.A. Alart ja situà encertadament al coll de Banyuls el collum de Espiïs citat en documents dels anys 1085, 1121 i 1154. Alart relacionava aquest topònim amb el puig anomenat Spilio en un document del 981, i assenyalava els altres noms de lloc de la rodalia que hi lliguen: el torrent de Carpila, el Mas Pils i el lloc dit actualment les Abelles (locus de Apilis en documents del segle XIII).

Els autors d’aquesta nota identificaren les ruïnes del puig de les Forques l’any 1985 i les donaren a conèixer poc després (Badia, Bofarull, Carreras i Pinero, 1985, pàgs. 48-49). En aquella avinentesa hom precisà que el pogium Spilio esmentat al segle X s’ha d’identificar amb el puig de les Forques, i que el nom prové del llatí speculum, en el sentit de “guaita, talaia”. Com és lògic hi relacionàvem la construcció descrita com una possible torre sobre el coll de Banyuls i el camí antiquíssim que el travessa. Se’ns planteja el dubte de si ens trobem davant les restes d’aquest speculum, guaita o mirall d’època romana. Potser hauria estat utilitzat també a l’època alt-medieval, en aquest indret que domina l’important camí del coll de Banyuls i des d’on s’albiren amplis horitzons.

El topònim puig de les Forques amb el qual és denominat, almenys al cantó de l’Empordà, pot indicar que la construcció o les seves restes es pogueren aprofitar com a basament d’unes forques jurisdiccionals en un moment indeterminat, dins l’època medieval. També caldria esmentar els convenis signats entre els comtes de Rosselló i Empúries vers l’any 1075 (Guislabert II i Ponç I) i, definitivament, l’any 1085 (Guislabert II i Hug II). En una de les clàusules s’acordava que en cas de contradiccions ambdós comtes (i cosins) es reunirien al coll d’Espils dintre de quaranta dies.

La construcció del puig de les Forques, antic puig d’Espills, es troba just a la ratlla fronterera. És compartida, per tant, per l’Alt Empordà i el Rosselló. Es tracta d’un element prou suggerent per a ésser estudiat mitjançant un programa arqueològic ben estructurat. Caldria una col·laboració entre els serveis d’arqueologia d’ambdós costats de l’Albera, de la mateixa manera que s’està portant a terme la investigació de Panissars. Si no és així romandran sense resposta els interrogants que planteja la construcció propera al coll de Banyuls. (JBH-BBG-ECV-MDPC)

Edifici

Al cim del puig de les Forques, antic puig d’Espills, hi ha les restes d’una petita edificació de planta aproximadament quadrangular, entre 7 i 8 m de costat. El gruix dels murs perimetrals era d’1,50 m. Actualment està molt destruïda. Els murs gairebé no destaquen del terreny en alguns sectors. Al costat de migdia el parament és visible en una alçada d’1,30 m. En aquest mur, a la part inferior, s’arriba a apreciar l’existència d’una possible obertura, ja que s’hi insinua part d’un arc. La construcció és feta amb pedres més aviat grosses, escantonades i col·locades planes, que es lligaren amb argamassa. El tipus de pedra que s’emprà no és pas del mateix indret. Va ésser portada segurament del vessant septentrional de la serralada, on n’hi ha afloraments força avall, per exemple al paratge de la cova de la Pouada. (JBH-BBG-ECV-MDPC)

Bibliografia

  • Alart, 1868, pàg. 79-80
  • Badia, Bofarull, Carreras i Pinero, 1985, pàssim
  • Ponsich, 1992c, pàgs. 22-30.