Situació
Interior de l’església, vers ponent, on es conserven la volta i estructura romàniques.
ECSA - J A.Adell
L’església de Sant Martí d’Estet és situada a la part alta del nucli semiabandonat del mateix nom, al qual s’arriba per un trencall de la carretera de Bissaürri a Gavàs. (JAA)
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TBH954052.
Història
Aquesta església es documenta des del 1068, any en què en el capbreu dels delmes de Castilló de Sos figura el prevere Iquila de Sant Martí d’Estet. Probablement, el lloc va ser concedit pels Erill a l’orde de l’Hospital. (JBP)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular lleugerament apuntat. Aquesta volta és reforçada per dos arcs torals, de perfil semicircular el situat més a llevant i de perfil apuntat, arrencant d’impostes bisellades, el situat al centre de la nau. Per la seva forma esbiaixada sembla que l’arc toral de llevant correspon en realitat a l’arc d’obertura de l’absis, probablement semicircular, que capçava la nau i que fou substituït per un santuari rectangular, incorporat dins un cos d’edifici que inclou la sagristia.
Planta de l’església amb la restitució de la seva disposició inicial.
J.A. Adell
Al costat sud de la nau s’afegí una capella rectangular i un porxo que aixopluga la porta, situada prop de l’angle sud-oest, de factura tardana, que substitueix la porta original situada al mateix indret. A la façana de ponent hi ha una segona porta, dovellada, que no correspon a l’obra original sinó a un peculiar concepte de “restauració” que ha encastat al mur les peces d’una porta com a element decoratiu, sense cap raó històrica o arquitectònica.
Al costat nord de la nau s’afegí un campanar de torre, incorporat com una capella a l’interior de l’església.
Les façanes de l'edifici no tenen ornamentació, llevat d’un sòcol bisellat a la base del campanar. El parament presenta un aparell de carreuó ben treballat i disposat, amb la presència de carreus punxonats a l’arc toral de ponent, que contrasta amb el carreuó amb juntes encintades de l’arc toral de llevant, el qual obria l’absis original.
L’estructura dels paraments i de l’arc toral indica clarament una datació avançada per a aquest edifici, que constitueix una obra senzilla però plenament integrada en l’ortodòxia de les formes constructives del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Benedicto, 1995, pàgs. 146-148