Situació
Antiga torre de defensa, aprofitada durant segles com a dependència agrícola.
V. Buron
Aquesta torre de defensa, descoberta en enderrocar la masia de Ca n’Altimira a la primeria de la dècada dels O anys setanta del nostre segle, és situada al quadrant nord-oriental del terme de Barberà del Vallès, al costat de l’actual cementiri i propera al castell de Barberà. És edificada al marge de la fondalada del riu Ripoll, en un lloc estratègic des del qual es domina bona part del curs del riu.
Mapa: L36-15(392). Situació: 31TDF983976.
Situats a la carretera que uneix Sabadell amb Santa Perpètua de Mogoda i Mollet, un cop travessat el torrent de can Llobateres, i la seva popular font, al quilòmetre 2,6 cal entrar al polígon industrial Provasa en direcció a migdia pel carrer de la Torre d’Altimira, al final del qual veurem el portal del cementiri i la torre al costat. (LlFL)
Història
No sabem que hi hagi cap referència documental sobre aquesta torre. Segons Buron, es podria datar del final del segle XI, o bé del començament del segle XII. (EPF)
Torre
Plantes i alçats de la torre de Ca n’Altimira.
J. M. Masagué
Arran l’enderrocament, ara fa uns anys, de la masia de Ca n’Altimira, va aparèixer dins la seva estructura una torre quadrada bastida amb uns murs que es diferenciaven molt dels de la resta de l’edifici, però no tant pel gruix com pels materials que els constituïen.
Aquesta torre és una construcció prismàtica, de planta quadrada de 5,30 m de costat i uns 7 m d’alçada, dividida en dues plantes amb una cambra a cada una d’elles. La cambra de la planta inferior, que actualment té l’accés per una obertura moderna practicada al mur de migdia, és coberta per una volta de canó engendrada per un arc apuntat. Aquesta volta va ser construïda sobre una cintra revestida de canyís amb pedres disposades en plec de llibre. En el centre d’aquesta volta hom pot veure restes d’una trapa que podia haver estat l’accés primitiu a aquest espai des de la planta de sobre. La cambra de la planta superior té dues obertures; l’una, amb arc de mig punt, és situada al mur de migdia, i l’altra, amb arc escarcer, al mur de ponent. La primera de les obertures és la que es podria correspondre amb l’accés original de l’edifici i l’altra s’hauria obert molt posteriorment per resoldre la relació amb el mas. L’obertura del mur de migdia té dos arcs de mig punt que formen un cap-i-alt. L’arc interior és fet amb dovelles de pedra de gres treballades i de l’exterior només en queda l’empremta dels carreus que el van formar. Aquesta cambra té, al mur de llevant, una fornícula amb arc de mig punt, les dovelles del qual són fetes amb pedra tosca i perfectament tallades. La fornícula disposa d’un desguàs que dona a l’exterior mitjançant una petita obertura emmarcada exteriorment per carreus. Per sobre d’aquesta obertura, més centrada en la façana, hi ha una espitllera tapiada que actualment no és visible en l’interior de l’edifici.
L’alçada d’aquesta torre és determinada per la geometria de la coberta de la casa on era inclosa. Però si tenim en compte les característiques d’aquesta classe de torres, hem de considerar la possibilitat que, abans de la construcció del mas, fos més alta. (JMaM)
Bibliografia
- Palau, 1981, pàgs. 392-393
- Buron, 1989, pàg. 262