Situació
Una de les dues boques d’entrada a la mina, encara en ús al segle passat.
ECSA - J. Bolòs
Mina, o túnel, situat a la riba esquerra de la riera de Banyeres, prop del Mas Roig. Una de les seves boques d’entrada és al costat de la riera i l’altra al pla que hi ha darrere del mas.
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF792688.
S’hi pot anar des de Banyeres, agafant una pista asfaltada que passa pel costat del restaurant del Bosc, o bé des de Saifores. A sota del Mas Roig, a la banda de dalt de la carretera, al costat del pontet que travessa la riera, hi ha l’entrada inferior de la mina. (JBM-JJBR-RMUC-JARN)
Mina
Aquest túnel té una llargària de 208,5 m. Una de les boques, la d’entrada, és al pla conreat que hi ha darrere el Mas Roig, al costat del camí que mena als camps. La boca de sortida és situada al costat de la riera de Banyeres. Aquesta entrada més inferior ha restat inalterada; l’altra, la superior, fou consolidada amb una obra segurament al segle passat o durant els primers decennis d’aquest segle. Tota la mina és cavada o bé a la terra (en secció, la part més alta) o bé a la roca (la part més baixa). En alguns trams es pot veure que a la paret lateral hi ha uns 50 cm, o més, buidats a la roca. Després, més amunt, es poden trobar un estrat d’al·luvions, on hi ha uns còdols força grans. Per damunt seu predomina la sorra i les pedretes més petites. Al terra o part inferior del túnel, la roca pot tenir un solc longitudinal més o menys irregular, per on s’escorria l’aigua.
Planta de la mina i seccions de les boques i un pou. Es tracta d’un sistema de captació d’aigües de tradició andalusina.
J. Bolòs
L’amplada del túnel oscil·la entre els 90 i els 120 cm. Devia tenir una alçada d’uns 150 cm; amb tot, actualment, en alguns trams només en fa 120 cm o encara menys, segurament a causa d’haver-se acumulat terra i deixalles al sòl del túnel. L’orientació de tota la mina és, només amb petites oscil·lacions, W-E (120°).
El túnel és dividit en set trams. Aquests trams són separats entre ells per sis pous de ventilació destinats a poder accedir a la mina i poder-la netejar. El diàmetre d’aquests pous és de 110 cm; també són cavats a la terra. Quasi tots són coberts amb grans lloses planes. La profunditat del pou deu variar entre els de l’entrada oriental, que tenen una alçada poc més alta que l’alçada del túnel, i els més occidentals, que des del terra fan uns 3 m d’alçada.
Amb relació als llocs on hi ha el pou, a banda i banda, a la paret lateral del túnel, es troben dos o més parells d’encaixos o clots fets al mur, destinats a poder encabir els peus perquè sigui més fàcil pujar del pou i baixar-hi. Quan passava aigua per aquest túnel —ara ja no en passa, normalment—, d’una manera regular es devia haver de baixar a netejar-lo per tal que no s’omplís de terra.
L’estat actual de conservació d’aquesta mina és bastant bo, tot i que en el sector que correspon al pou quart, a causa de la terra i dels fems que han caigut per aquest forat, és de més mal passar. Cal assenyalar també que, segurament fa uns cent anys, es va refer la volta, que s’havia ensorrat, des de passat el pou dos fins a mig camí entre el pou tres i el quatre, començant a numerar els pous des de l’entrada superior. En tot aquest tros hi ha un revolt fet amb totxos. Contràriament, a la resta hi ha una volta si fa no fa de mig punt i, com ja s’ha dit, buidada a la terra al·luvial.
A l’hora d’estudiar aquest tipus de canalització subterrània, cal plantejar-se la finalitat que podia tenir. D’una banda, i potser, en primer lloc, aquesta mina fou feta per a drenar l’aigua del pla que hi ha darrere del Mas Roig. Tot i que actualment hi ha hagut molts canvis, fins fa pocs anys el nivell freàtic hi era molt alt; en certs moments aquest pla gairebé podia convertir-se en un aiguamoll. El drenatge es feia o bé directament, a través de les parets del túnel, o bé gràcies a una xarxa de canals i petits recs superficials que s’estenien per tot el pla i canalitzaven l’aigua fins a la boca superior. La segona finalitat probablement era portar aigua per a regar els camps i els horts que hi havia a la riba dreta de la riera de Banyeres, davant del poble de Saifores. En darrer lloc, l’aigua recollida en aquesta mina també podia servir per a omplir la bassa del molí de Cal Mata. De fet, tot i que en alguns sectors darrerament s’ha fet malbé, es pot resseguir bé el rec o canal, cavat a terra, que va des de la riera, al nivell de la sortida de la mina, fins a la bassa del molí. Si això és cert, tot i que actualment hagi desaparegut, sembla que antigament hi havia d’haver una canalització de fusta que permetia que l’aigua travessés la riera de Banyeres.
Després d’aquesta descripció, cal plantejar-se la datació possible d’aquesta construcció. És molt difícil de datar una construcció amb aquestes característiques, tot i el lligam evident entre la mina i l’aprofitament dels camps de conreu que drena. D’altra banda, convé assenyalar unes semblances evidents entre aquesta construcció i les conduccions del tipus qanāt, estudiades darrerament, sobretot a Mallorca o al País Valencià.
Amb relació a aquest tipus de construcció de tradició musulmana, podem assenyalar semblances i diferències. Els aspectes semblants són la importància que hi té la funció de drenatge del nivell freàtic (Goblot, 1979, pàg. 27), la forma (tipus A de Carbonero-Barceló, 1986, pàg. 608), tenir el sòl parcialment excavat a la roca, l’existència de pous de ventilació, amb els encaixos per als peus (Barceló, Carbonero, Martí, Rosselló, 1988, pàg. 221), la probable utilització de les aigües que s’escorrien pel túnel per al regadiu o/i un molí (Barceló i altres, 1988, pàgs. 245-251). Són elements diferents, en canvi, la no existència d’un pou mare (Barceló, Carbonero, Martí, Rosselló, 1986, pàg. 47) o d’un torrent a l’inici de la mina (com hem dit, recollia l’aigua d’una xarxa de canals que s’estenien pels camps propers), el fet que no hi havia cap safareig a la sortida, no estar recoberta amb pedres (potser no calia a causa de les característiques del sòl), no tenir tampoc els pous recoberts amb pedretes, i no seguir el curs de cap torrent.
Tot això fa pensar que aquesta mina o bé fou feta en l’època andalusí o bé fou cavada seguint probablement una tecnologia andalusina. (JBM-JJBR-RMUC-JARN)
Bibliografia
- Goblot, 1979
- Barceló, Carbonero, Martí, Rosselló-Bordoy, 1986
- Carbonero-Barceló, 1986, pàgs. 599-615
- Barceló, 1988, pàgs. 301-305
- Barceló, Carbonero, Martí, Rosselló-Bordoy, 1988, pàgs. 217-231
- Barceló i altres, 1988, pàgs. 243 i segs