Situació
Absis de l'església, dissimulat i envoltat per construccions modernes.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
L’església centra el nucli de Sant Pere Sallavinera, actualment cap del municipi, agrupat a la banda sud-oriental del terme, al ribatge dret de la riera de Sant Pere, prop de la carretera de Manresa a Calaf, d’on surt, prop del quilòmetre 27, el brancal que hi mena.Cal demanar la clau a la rectoria. (FJM-AMB)
Mapa: 35-14(362). Situació: 31TCG816217.
Història
Aquesta església es trobava dins el terme del castell de la Llavinera. Inicialment, fou l’església parroquial del terme, i aquestes funcions les ha conservades fins a l’actualitat. Durant segles depengué del monestir de Sant Benet de Bages, a través del priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós.
Les primeres notícies sobre l’església corresponen a una llista de parròquies del bisbat de Vic, que es pot datar entre l’any 1025 i el 1050, on figura la parròquia de la Llavinera (Lavinera). L’any 1117 sobre l’altar de Sant Joan de l’església de Sant Pere Sallavinera es jurà el testament d’una dona anomenada Ermessenda, la qual feu una deixa a la mateixa església. En un cert moment, aquesta església fou donada al monestir de Sant Benet de Bages, probablement per la família Cervera, que era descendent dels fundadors del monestir, i senyors del castell de la Llavinera. Semblaria que fou l’any 1093 que Hug Dalmau de Cervera i Ponç, fill seu, i la seva muller Sança donaren al monestir de Sant Benet de Bages l’església de Santa Maria de Castellfollit, i que aquesta tingué com a dot l’església de Sant Pere Sallavinera, de la mateixa manera que altres esglésies dels termes dels castells de la família Cervera que en formaven part. Aquesta dependència es comprova en la butlla del papa Celestí de l’any 1166, en la qual, entre altres esglésies que depenien del monestir, figura la de Sant Pere Sallavinera. El fet que la dependència fos establerta a través del priorat de Santa Maria de Castellfollit fa que en la documentació del monestir de Sant Benet de Bages no es trobi cap document referent al dret de patronatge que tenien els priors de Castellfollit.
Entorn de l’església es formà una sagrera que documenta, primerament, l’existència de sagrers l’any 1072, quan el feudatari del castell, Ot Miró, parent dels Rocafort, donà a la seva muller Gerberga un alou que tenia a la Llavinera, a la vila Aster, juntament amb els sagrers que es trobaven a Sant Pere Sallavinera. La sagrera formada de cases es troba a partir del 1204, any en què Miró d’Aguilar deixà al monestir de Sant Benet de Bages les cases que tenia a la sagrera de Sallavinera, prop de les cases de Sant Pere, les quals afrontaven amb d’altres cases i un carrer. L’any 1207 l’abat Ramon de Sant Benet de Bages donà unes cases que Bernat, sagristà del monestir, havia comprat a Miró d’Aguilar dins la sagrera de Sant Pere Sallavinera. Dites cases limitaven amb d’altres cases i amb dos carrers i un celler. Aquesta sagrera desaparegué posteriorment, probablement a conseqüència de la Pesta Negra.
Actualment, l’església continua tenint culte com a parròquia de Sant Pere Sallavinera. (ABC)
Castell
Detall del mur sud, amb un finestral i el primitiu portal de l'església romànica aparedats i inutilitzats.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
L’església de Sant Pere és un edifici romànic, però profundament alterat per un seguit de remodelacions que han dissolt l’obra primitiva, ara embeguda dins la nova construcció, a la qual resta totalment subordinada.
De l’edifici romànic es conserva una part de la nau i l’absis, dissimulat i cenyit per construccions modernes, al centre del qual s’obre una finestra de doble esqueixada, coronada amb un arc de mig punt adovellat, que és extradossat amb una segona filada de llosetes, a manera d’arquivolta.
Al mur sud, on l’obra romànica encara és ben patent, hi ha un finestral emparedat, cobert amb un arc de mig punt adovellat, prop d’on es fan visibles els vestigis del primer portal, ara desarticulat i emparedat. L’aparell és fet de carreus de mides mitjanes, ben carejats i polits, col·locats en perfectes filades horitzontals i distribuïts a trencajunt.
L’obra romànica, inclosa dins l’edifici actual, ateses les seves característiques sembla que respon a una renovació duta a terme al segle XII. L’estat de conservació d’aquesta església és força bo. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Pladevall, 1971-72, pàgs. 283-304
- Buron, 1980, pàg. 91
- Pladevall, 1982, vol. V, pàg. 470