La menció més reculada de la presència d’una església a Selma es troba en un document de l’any 978, en què el bisbe Vives de Barcelona cedí el castell de l’Aibà a Guitard de Mureden. El bisbe es reservava, però, les esglésies incloses en els castells de l’Aibà i Selma, amb els seus delmes, primícies i oblacions. Aquest document, però, presenta algunes característiques que fan sospitar de la seva autenticitat, tal com s’exposa en parlar del castell de l’Aibà. En realitat, el primer esment de l’església de Sant Cristòfol de Selma és de l’any 1030, en què Ermengarda, filla del comte Borrell II i mare de Mir Geribert, llegà en el seu testament les vinyes i les cases que posseïa a Selma a les esglésies de Santa Maria i Sant Cristòfol de Selma.
L’any 1171 el bisbe de Barcelona va donar als templers, senyors del castell de Selma des del 1142, la parròquia de Sant Cristòfol. Els templers, i els hospitalers a partir del 1318, foren des de llavors els patrons de l’església i tenien el dret de col·lació del rector.
La parròquia de Selma va dependre des dels seus orígens fins al 1957 del bisbat de Barcelona, bé que Ceuma sigui una de les parròquies incloses dins l’arquebisbat de Tarragona en la butlla que Celestí III va adreçar a l’arquebisbe i al capítol de Tarragona el 1194, situació que mai no es degué fer efectiva.
El 1237 el rector de Sant Cristòfol de Selma reivindicà i aconseguí que se li reconegués el ple dret sobre la seva parròquia, és a dir, el dret a percebre les rendes de l’església, malgrat el patronatge dels templers. Segons A. J. Forey, la situació del patronatge dels templers sobre la parròquia de Selma constitueix una excepció en tota la Corona d’Aragó.
Durant el segle XIII es té referència de nombrosos llegats a l’església, com els 20 sous que li llegà Elisenda de Fonollar l’any 1247 o els 12 diners que li donà Mansília el 1285.
Pertanyien a l’antic terme parroquial de Selma les capelles i ermites de Sant Pere de Vernet, Santa Agnès, Sant Salvador de la Rovira Roja, Santa Perpètua, Sant Marc i Sant Miquel del Pla de Manlleu.
L’antiga església romànica fou completament refeta al final del segle XVI, entre el 1592 i el 1598. En l’actualitat, l’edifici resta abandonat i mig arruïnat, com tot el poble. En substitució seva, després d’abandonar-se el poble de Selma al principi del segle XX, hom bastí una nova església dedicada a sant Cristòfol al poble del Pla de Manlleu.