Situació
Capçalera d’aquest petit temple avui abandonat.
ECSA - I. Companys
La capella de Sant Miquel del Pla de Manlleu es troba a la part de llevant del terme municipal, al sud-oest del petit nucli del Pla de Manlleu.
Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF741805.
Per a arribar al poble del Pla de Manlleu cal agafar la carretera TV-2443, que surt de Vila-rodona i passa per Can Ferrer i Aiguaviva (Baix Penedès). Des del petit nucli del Pla de Manlleu cal seguir un camí forestal que mena a la capella, totalment envoltada de pins al costat dels camps conreats de vinya de Cal Rubí i amb la porta d’accés al peu del camí. (JFM)
Història
Cal atribuir la seva fundació, pel que sembla, als castlans de Selma. Les primeres notícies documentals de la capella de Sant Miquel, dins la parròquia de Sant Cristòfol de Selma, són del 1247, any en què Elisenda de Fonollar, de la família dels castlans de Selma, li cedí en el seu testament el mas d’Ollomar o Alomar. Consten diferents llegats posteriors a la capella: un delme el 1279 per part de Bernat de Fonollar i Guillem de Montagut i encara d’altres en diners el 1285 i el 1372. L’elecció del beneficiat de la capella anà a càrrec habitualment dels castlans de Selma, que exercien el dret de patronat.
A partir del segle XIV les visites pastorals evidencien que l’edifici començà a ser força desatès. Al principi del segle XV consta que estava desmantellat i sense servei, la qual cosa motivà que el 1443 hom plantegés la necessitat de reparar-lo, d’obrir-hi un portal major, en lloc del lateral que posseïa, i de guarnir-lo amb un retaule de dues peces, un calze d’argent, dos canelobres de ferro i roba litúrgica. Tot i que desconeixem si aquesta iniciativa fructificà, el 1508 torna a manifestar-se la preocupació per refer la teulada. El 1708 l’edifici necessitava novament una important restauració, que acabà amb una millora considerable de la fàbrica del temple, proveïda, cinc anys després, de retaule, llàntia, roba i altres ornaments, a més d’una campana a l’espadanya que corona la façana. (ICF-MJVG)
Església
Planta de l’església, amb el portal de migdia tapiat i amb un arc toral al centre que sostenia la coberta d’embigat.
J. Figuerola
Es tracta d’un edifici d’una sola nau rectangular, amb la porta d’accés a la façana oest i un absis semicircular a llevant, obert a través d’un estret arc presbiteral.
La nau està dividida en dos trams per un arc toral apuntat fet de pedres ben treballades, diferent de la resta de la construcció. La coberta, ara totalment enderrocada, era feta amb bigues de fusta i teula aràbiga, tal com s’observa en els punts de suport dels cabirons i en les restes del ràfec. La volta de l’absis, molt deformada, resta dempeus, com també tots els murs perimètrics. La porta actual d’accés té un arc de mig punt confegit amb pedres treballades.
De l’anàlisi detallada del seu sistema constructiu, el tipus de pedra i la tipologia de l’edifici es pot afirmar l’existència de dues etapes diferenciades de construcció.
Correspondrien a la primera etapa l’absis i el primer tram de la nau, amb la porta d’accés al mur sud, de petites dimensions i amb un arc de pedra carejada i petita, que en l’actualitat és tapiada. L’absis està cobert amb lloses de pedra disposades en semicercle i en l’inici del mur de la nau també existeixen restes d’aquestes lloses que formen un ràfec. Una part d’aquest primer tram o tram est de la nau estava cobert amb una volta rebaixada de rajola, producte d’una reforma. La pedra d’aquesta part, de tipus calcari i arenisca rogenca, és treballada en filades horitzontals.
Mesa d’altar conservada a l’interior de l’església.
ECSA - I. Companys
En la segona etapa sembla que es construí l’arc toral apuntat i el segon tram de nau fins a arribar al mur oest actual, que és coronat per un campanar d’espadanya. Tot aquest sector s’edificà amb una tècnica barroca, amb parts fetes de morter de fang i maçoneria irregular i diversa.
Les dues etapes constructives es manifesten sobretot a l’exterior dels murs, on s’observa el diferent parament de cada part i un petit sobresortint a la base del sector est del mur nord.
Per la seva estructura constructiva sembla clar que hem de situar el procés de reforma de l’edifici primigeni dins l’època barroca, entre els segles XVII i XVIII, sobre la base d’un edifici construït probablement a la fi del segle XI. (JFM)
Altar
A l’interior de l’església es conserva, ajaguda a terra, una mesa d’altar, una llosa de gres vermell completament llisa (de 126 × 56 cm, amb un gruix de 10 cm), escantonada en un dels perfils llargs. La cara superior presenta un rebaix (de 32 × 20 cm, a 35 cm d’un dels costats curts i a 10 i 16 cm dels llargs), descentrat, destinat potser a sostenir una ara portàtil per a les relíquies. (ICF-MJVG)
Bibliografia
- Figueras, 1986, pàgs. 53-54
- Cruañes, 1990, pàgs. 21-22
- Figueras, 1992, vol. I, pàgs. 303-317.