Situació
Fortificació totalment en ruïnes situada a poca distància del poble del Pla de Manlleu.
ECSA - J. Bolòs
Fortificació situada al nord-est de la població del Pla de Manlleu, al cim d’un petit tossal, sobre la riera de Marmellar.
Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF747812.
Des del poble del Pla de Manlleu, havent passat el pont, surt a mà dreta una pista que porta fins a una masia abandonada. Des d’aquesta casa, si anem cap a l’esquerra (oest), a peu, hi arribarem al cap de 5 minuts. (JBM)
Història
No es tenen referències d’aquesta fortificació en època medieval. Únicament es documenta el mas de la Guinovarda. El 1578, deshabitat i rònec, era posseït per Marc Balenyà, sota el domini eminent del comanador de Selma. Per enllaços matrimonials el mas passà a la família Batlle, que encara el posseïa el 1832. (CPO)
Torre
Planta de la torre, amb indicació d’alguna de les espitlleres que la defensaven.
J. Bolòs
Es tracta d’una torre de planta rectangular, l’interior de la qual té una longitud de 6,3 m i una amplada de 4,1 m. El gruix de les seves parets és de 90 a 95 cm. Segurament devia tenir una alçada de més de 5 m. En l’actualitat només se’n conserven els 2,5 m d’un nivell de peu pla i uns 40 cm d’un primer pis. Per damunt d’on hi havia el trespol d’aquest primer pis, el gruix de la paret nord-oest —l’única amb prou alçada— és més reduït.
La porta principal era situada al mur del sud-oest, una mica descentrada cap a ponent. Les pedres dels muntants i les dovelles han estat arrencades i reaprofitades en època moderna. A més de la porta, en aquest nivell inferior veiem diverses espitlleres, fortament esbiaixades, prop dels angles sud i oest; segurament n’hi havia d’altres, actualment amagades pels enderrocs que s’han acumulat a l’interior i a l’exterior de l’edifici.
Les dues cares de les parets són fetes amb carreus ben arrenglerats, rectangulars (per exemple, de 15 cm d’alt per 25 cm de llarg) o més quadrats. El morter és de calç i força dur. Als caires hi havia uns carreus més treballats, probablement semblants a les pedres de la porta. Bona part d’aquestes pedres dels angles han estat també arrencades.
En principi, hem de datar aquesta construcció cap al segle XIII. Podem establir-ne una relació amb altres edificis semblants d’aquesta contrada, com la Torre Forgell. Encara que siguin lluny, també tenen unes característiques similars, per exemple, la torre del Joveró, a l’Anoia, o bé la Torrassa d’Alp, a la Cerdanya. (JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàg. 607
- Buron, 1989, pàg. 17
- Figueras, 1992, vol. II, pàgs. 227, 228, 229, 233, 234 i 249.