Situació
Antiga torre rodona conservada en part entre les ruïnes de la masia del mateix nom.
ECSA - J. Bolòs
Resta d’una torre de planta circular que hi havia a l’interior de la masia de la Torre de Milà, actualment mig ensorrada. Des d’aquesta masia, situada gairebé al cim de la serra de la Torre, a uns 720 m d’altitud, hi ha una bona relació visual amb els castells de Selma i del Montmell.
Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF729795.
Des del poble del Pla de Manlleu, cal agafar el camí que porta a l’ermita de Sant Miquel i, poc després d’arribar-hi, girar a la dreta (oest). Passarem pel costat d’una casa refeta modernament i arribarem a Can Fesol. Darrere d’aquesta masia surt una pista, en molt males condicions, que en pocs minuts ens portarà fins a la masia de la Torre de Milà. (JBM)
Història
Aquesta torre formava part del terme del castell de Selma. Degué ésser una torre de guaita de l’esmentat castell, més tard aprofitada per a bastir-hi un mas. Des del segle XIII es documenta a l’indret el mas de Milà (actualment la Torre de Milà), com a possessió dels castlans majors de Selma. Elisenda de Fonollar, en el seu testament de l’any 1247, deixà el mas de Milà als seus dos fills Dalmau de Fonollar i Bernat de Montagut. (EPF)
Torre
La masia moderna de la Torre de Milà era gran, amb diverses dependències. Actualment, tota la teulada s’ha enfonsat i bona part de les parets han caigut. Al mur central de l’edifici, al costat d’on hi havia una porta, encara s’endevina l’existència del fragment d’una torre de planta circular, aprofitat per a fer la mateixa paret de la construcció moderna.
Amb el poc que se n’ha conservat, només sabem que aquesta torre primitiva era de planta circular, que tenia —és lògic— una alçada de més de 2 m i que el gruix de la seva paret era de 110 cm. Pel fet que només se n’ha salvat poc més de 70 cm de mur (que corresponen si fa no fa al gruix de la paret moderna), no podem pas arribar a calcular-ne el diàmetre. Les dues cares exteriors de la torre primitiva eren fetes amb carreus rectangulars (uns 15 cm d’alt per uns 25 cm de llarg), units amb un morter de calç força dur: a l’interior, com se sol esdevenir en aquest tipus de construccions, hi havia reble de pedres i calç.
D’acord amb les característiques del que se n’ha conservat, podem suposar que era una torre de guaita, potser relacionada amb algun lloc de poblament. L’hem de relacionar també amb els castells propers de Selma i del Montmell. Degué ésser construïda en un moment en què la frontera era molt a prop. Havia de tenir almenys un pis superior, on es trobaria la porta d’entrada. Potser era semblant a la propera Torreta de cal Saumell (Baix Penedès). Així, doncs, en principi la podem datar cap al segle XI. (JBM)
Bibliografia
- Buron, 1989, pàgs. 17-18
- Figueras, 1992, vol. II, pàg. 112.