Situació
Façana principal, amb la porta d’entrada i diverses espitlleres.
J. Fuguet
El mas de Galls Carnuts, on hi ha les ruïnes de la casa forta-torre, està situat a uns 4 km de Selma, al nord del Pla de Manlleu i molt a prop del límit amb el Penedès. L’indret és estratègic, hom diria que idoni per a la defensa, en una petita elevació del terreny, vora un penya-segat, des d’on es veu perfectament el mas de Gateleda a l’altre costat de la barrancada, vers el nord-est.
Mapa: 419 (35-16). Situació: 31TCF756823.
Per a anar al mas de Galls Carnuts, cal situar-se d’antuvi al poblet del Pla de Manlleu. Del Pla cal agafar el camí que va al mas Figueres (és un trencall que hi ha a mà dreta, en direcció a Pobles, 300 m després del Pla). Un cop al mas Figueres cal continuar el camí de carro, en direcció nord-est, vers el barranc de les Gateletes, que es troba aproximadament 1,5 km més amunt. Vora el barranc hi ha la torre o casa forta de Galls Carnuts, actualment abandonada i en estat ruïnós. (JES)
Història
Malauradament, les notícies documentals sobre aquesta casa forta o mas són escasses. Al segle XIII apareix vinculada als castlans del castell de Selma. El 1217, quan Ramon de Castellbisbal va vendre l’honor de Selma a la família dels Fonollar, castlans del castell de Selma, aquests ja posseïen entre d’altres masos el conegut com a mas de Galls Carnuts. El 1247, en fer testament Elisenda de Fonollar llegà al seu fill primogènit, Guillem, entre d’altres propietats, el mas de Galls Carnuts. (EPF)
Casa
Planta d’aquesta casa forta o mas.
J. Fuguet
És una torre d’aparença troncopiramidal, de planta rectangular que fa 8,20 × 6 m de base, i uns 8 m d’altura. Els murs, de gairebé 1 m de gruix, tenen els paraments de maçoneria i les cadenes cantoneres de carreus. En un dels costats curts, orientat vers migdia, hi ha la porta d’accés amb un arc de mig punt de potent dovellatge; té 2,15 m d’alçada per 1,15 m de llum. Tres metres més amunt hi ha quatre espitlleres que es repeteixen a la façana oposada que mira a tramuntana. En el mateix nivell, al mig de la façana, s’obre una finestra que sembla posterior.
La façana de llevant té únicament una finestra —de construcció semblant a la de la façana principal. Els altres murs no tenen res de particular, a part les espitlleres de tramuntana que ja hem assenyalat. Actualment, al costat de ponent hi ha adossada una casa —ara semienderrocada— que constituí l’ampliació moderna del mas.
La torre estava coberta amb una teulada, sembla que —no ho podem afirmar— a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. El coronament del mur de llevant presenta uns talls verticals en l’aparell de pedra, a 1,5 m dels extrems, que fa dubtar si antigament podia haver tingut una terrassa amb merlets, o si eren finestrals d’una galeria de solana.
L’interior té planta baixa i dos pisos de sostre pla embigat que descansen en dos arcs diafragmàtics, paral·lels a la façana principal, situats al bell mig de l’estança. El de la planta baixa és de mig punt, té 3,62 m de llum i la línia d’arrencament a 1 m d’altura. El del primer pis és apuntat, té també l’arrencada a 1 m del sòl i assoleix una altura de 3,20 m en el vèrtex. Aquests arcs estan construïts amb dovelles molt ben treballades de 0,5 m de gruix.
Com hem dit, no és clar si la planta superior fou terrassa emmerletada, amb funció de talaia i defensa, o galeria de solana.
A l’angle nord-est de la planta baixa hi ha restes d’un forn i d’una xemeneia. Adossada al mur de llevant, i arrencant de prop de la porta, hi ha vestigis de l’escala que pujava a la primera planta; es tracta, però, d’una construcció moderna; originàriament s’hi pujava mitjançant una escala mòbil que podia ser retirada en cas de perill. (JFS)
Bibliografia
- Figueras, 1992, vol. II, pàgs. 83-84, 87-88, 109 i 112.