Georges Foret Bontoux, un francès de la Borgonya, arribà a Barcelona l’any 1890, comprà un solar al carrer de Marina, núm. 2, en el que encara era Sant Martí de Provençals i hi construí una fàbrica de glucosa.
La glucosa o dextrosa s’obtenia industrialment a partir d’una fécula i a través d’un procés de sacarificació amb àcid sulfúric. La glucosa resultant, en forma de xarop, era un producte consumit sobretot pels pastissers, però també pels vinaters i els fabricants de cervesa.
Les referències procedents de la societat afirmen que Georges Foret s’associà amb un altre francès que es deia Delamare i constituí Delamare i Foret. Els anuaris del final de segle parlen, en canvi, d’una fàbrica de glucoses i vinagres naturals a Sant Martí, a nom de Delamare i Leroy. En tot cas, el 1901 el negoci i la fàbrica del carrer de Marina ja van a nom d’ell.
Fou aleshores que s’inicià la fabricació dels tres productes que li donaran més anomenada i de més importància industrial: l’aigua oxigenada, l’àcid acètic i la glicerina.
L’aigua oxigenada o peròxid d’hidrogen tenia utilització com a producte farmacèutic i com a producte industrial. Era un desinfectant popular i un agent decolorant per a la indústria tèxtil.
L’àcid acètic està contingut en el vinagre i s’obtenia amb el mateix procediment. També tenia utilitat per als tintorers i estampadors, a més de ser el component de determinades lo-cions i compreses farmacèutiques.
La glicerina o glicerol s’obté per hidròlisi d’olis i greixos i era utilitzat en farmàcia com a emol·lient, i en indústria com a solvent.
L’empresa Foret passà així a convertir-se en una empresa de productes químics i farmacèutics alhora.
El fundador va morir el 18 de desembre de 1909 i deixà el negoci a nom del seu fill, Marcel Foret i Renaudin; aquest s’associà amb el seu germà Jordi, que era enginyer químic, i constituïren la societat col·lectiva M. i G. Foret. El sentiment francès de la família es pot trobar en aquesta inicial G de Georges, ni catalanitzada, ni castellanitzada. No obstant això, els dos germans s’integraren totalment en la societat barcelonina de l’època. Marcel tenia la Creu de Guerra de França (guerra del 1914-18) mentre que el seu germà tenia el títol de Cavaller d’Isabel la Catòlica.
Les relacions amb França es mantingueren. Comercialment, la casa Foret tenia delegació a París, Maguncia i Roma a la dècada dels anys vint. A França hi comercialitzava una aigua mineral purgant, la de Coslada (Madrid). Al costat dels productes populars com podien ser aquests o l’aigua oxigenada mantenien en expansió el departament de productes químics per a la indústria.
El 30 d’abril de 1927 M. i G. Foret es convertí en societat anònima com a Foret SA. El capital es mantingué en poques mans i donà entrada a parents, com Bernat Picornell, o amics.
Fou aleshores que es creà la fàbrica de Vinaròs, en la qual es va instal·lar per primera vegada el procediment electrolític per a l’obtenció de l’aigua oxigenada. Després vindrà una nova fàbrica a Puente-Genil.
Després de la guerra civil de 1936-39, Foret tenia una ampla gamma de productes i una considerable capacitat de producció, sempre que es tractés de matèries primeres que es trobessin a l’interior: 600 tones d’aigua oxigenada farmacèutica i industrial, 100 tones de glicerines, 500 d’àcid acètic, 3 000 de glucoses, 300 d’hiposulfit de sosa per la fotografia, especialment, i 300 de sulfat de bari.
L’any 1966 la multinacional nord-americana FMC de Chicago entrà en el capital de Foret amb una participació del 20%, a canvi de la cessió de la seva tecnologia per a la fabricació del sulfur de carboni. Es preveié ja aleshores que els nord-americans podrien comprar accions fins a completar el 50% del capital en un període de cinc anys. FMC exercí el seu dret i el 1971 tenia ja la meitat del capital.
El creixement de l’empresa fou aleshores extraordinari, impulsat per la companyia nord-americana. La impossibilitat de mantenir el ritme d’ampliacions de capital portà els accionistes catalans a vendre la seva participació, que quedarà aviat totalment en mans dels nord-americans.