Situació
L’antiga església de Santa Maria de Romaria, antigament de Romeria, és a la vila de Mieres, al barri de la Cellera, situat al cantó de migjorn de la població.
Mapa: 259M781. Situació: 31TDG702642.
Hom pot arribar a Mieres per la carretera que surt d’Olot i passa per Santa Pau, camí de Banyoles.
Història
És en un precepte del rei Lluís el Tartamut de l’any 878, concedit a favor del monestir de Sant Esteve de Banyoles, on apareix una de les primeres referències documentals del lloc de Romaria, el qual, segons l’escriptura, restava ja inclòs dins el terme de Mieres; “…in loco qui dicitur Milliaris…”ipsum villare qui dicitur Romzentila. Pocs anys després, un altre precepte, expedit en aquesta ocasió pel monarca carolingi Carles el Simple l’any 916, i concedit així mateix en benefici d’aquest cenobi, torna a fer esment, entre les seves propietats, de “…ipsa villa quae vocatur Rumzaveyla”. Ambdós documents posen de manifest que el lloc de Romaria —igual que Mieres i Ruïtlles— fou possessió del monestir benedictí de Sant Esteve de Banyoles, el qual havia colonitzat des de temps antics aquests indrets de la baixa Garrotxa.
Tanmateix, la primera notícia documental que esmenta l’església de Santa Maria de Romaria apareix l’any 1017, en la butlla de confirmació de béns que el papa Benet VIII atorgà en favor de la comunitat de Banyoles, i en al qual hom diu textualment, “…in valle Miliarias…Sancta Maria de Romzilia…cum decimas et primitias et oblationes fidelium…”.
Amb el transcurs del temps, el temple de Santa Maria de Romaria esdevingué el centre al voltant del qual s’anà formant un nucli de població o barri anomenat de la Cellera, inclòs dins la vila de Mieres; en aquest sentit, sabem per un instrument datat l’any 1226 que el rei Jaume I féu reconeixement de la propietat i la jurisdicció del nou veïnat de la Cellera de Romaria al monestir de Sant Esteve de Banyoles, el qual, al segle XIV, continuava detenint la possessió del lloc, segons figura en un llibre de cap-brevacions del cenobi, datat el 1320 i anomenat L’avi. En aquest manual, hi ha moltes escriptures de reconeixement de prestacions efectuades pels veïns de la “Cellarie Sancte Marie de Romania”, a favor dels abats del monestir, ja que, com a senyors jurisdiccionals del lloc tenien dret a rebre diversos serveis i censos dels seus moradors. (MLIR)
L’església de Santa Maria de Romaria, sufragània de la parroquial de Sant Pere de Mieres, és una construcció d’origen romànic que ha estat molt reformada en èpoques posteriors. La primera modificació s’efectuà al final del segle XVI (1589), però de fet, la intervenció més important i decisiva fou la que es practicà a mitjan segle XVIII, ja que comportà un canvi total en l’antiga estructura de l’edifici. (MLlR)
Església
L’església de Santa Maria de Romaria, sufragània de la parroquial de Sant Pere de Mieres, és una construcció d’origen romànic que ha estat molt reformada en èpoques posteriors. La primera modificació s’efectuà al final del segle XVI (1589), però de fet, la intervenció més important i decisiva fou la que es practicà a mitjan segle XVIII, ja que comportà un canvi total en l’antiga estructura de l’edifici. (MLlR)
Bibliografia
- Pèire de Marca Marca hispànica, sive Urnes hispanicus, col·l. “Baluze”, París 1688, doc. CLXXIV, c. 999.
- Ramon D’Abadal i de Vinyals: Catalunya carolíngia, vol. II, la. part, Institut d’Estudis Catalans, "Memòries de la Secció històrico-arqueològica”, II, Barcelona 1926-1950, pàgs. 58 i ss. i 62 i ss.
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vol. XII, Olot 1902, pàg. 244 i vol. XVI, Olot 1908, pàg. 232. (MLlR)