Resultats de la cerca

El 1906 l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó publicava a la revista Estilo un text intitulat «Arte decorativo», on criticava obertament el Modernisme sinuós i floral importat de l’estranger, que considerava simplement una moda més que no un estil El 1908, l’arquitecte austríac Adolf Loos publicava el seu text Ornament i delicte , on equiparava el progrés cultural amb la progressiva desaparició de l’ornamentació en tots els objectes quotidians Segons ell, l’ornament significava força de treball malversada i, per tant, temps i capital perduts La relació forma-funció començava a superar la…

La desfeta política de l’11 de setembre de 1714 no influí d’una manera traumàtica en el desenvolupament de la pintura, que seguí de manera decidida un fort ascens qualitatiu No es aliè a aquest renaixement l’arribada a Barcelona dels artistes àulics de l’Arxiduc Carles, en especial Ferdinando Galli, Il Bibienna Amb ell es formà Antoni Viladomat, el més pluritemàtic pintor català setcentista i, alhora, mestre dels germans Tremulles, un dels quals, Francesc, enllaçarà amb l’art de la cort espanyola i francesa en les seves estades a Madrid i París Altres artífexs també van ajudar a situar la…

Situació i presentació L’Alt Camp té una extensió de 538,01 km 2 i, segons les divisions territorials de Catalunya del 1936 i del 1987, és integrat per 23 municipis Mont-ral, dintre el massís de les Muntanyes de Prades la Riba, vora el Francolí, en el punt on aquest riu arriba a l’Alt Camp entre la Serra Carbonària i les Muntanyes de Prades Figuerola del Camp i Cabra del Camp, entre els quals s’estén la Serra Carbonària Querol, el Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona i Rodonyà, que integren el Bloc del Gaià, que toca també Montferri el Pla de Santa Maria en una situació intermèdia, i…

Què vol dir que “tothom parla a la seva manera” Parlar vol dir en primer lloc parlar amb algú Amb algú que entengui les paraules i les frases que li adrecem, i amb qui, doncs, tenim en comú la llengua o almenys algunes parts d’una llengua comuna que fem servir de vehicle d’intercomunicació Pensem per exemple en un cas de comunicació entre ciutadans de països diferents, com pot passar entre turistes i natius d’un lloc Quan som a l’estranger, en un país amb una llengua molt diferent de la nostra, no s’exclou que es pugui establir una comunicació més o menys rudimentària, gràcies més que més al…

Arnau Bassa fa aparició com una personalitat definida a mitjan dècada del 1340 Fill de Ferrer Bassa, nascut probablement entre el 1315 i el 1325, la seva aportació fou fonamental dins l’escola barcelonina Amb la seva pintura va saber revisar el discurs figuratiu del seu pare sense desaprofitar-ne alguns aspectes essencials La fidelitat d’Arnau als esquemes italians del taller familiar trobà un complement necessari en la nova escena internacional que, ja des del 1336, havia acollit el taller i les troballes de Simone Martini a Avinyó A partir d’aleshores el mestre de Siena i el seu equip…

La societat occidental de final del segle XIX Claude Monet 1840-1926 Porte d’Aval cap al 1886 Oli Museu de l’Abadia de Montserrat donació Xavier Busquets FF El darrer quart del segle XIX es pot considerar una època d’equilibri europeu Es tracta d’una situació de pau en la qual la societat burgesa capitalista triomfà plenament, abans de la ruptura brutal d’equilibri i de tranquillitat que representaria la guerra mundial del 1914-18 La gent s’entusiasma pels formidables progressos de la tècnica i de la indústria els nous mitjans de comunicació i de transports com ara el telèfon, el telègraf, l’…

El sòl, com a sistema obert, és el resultat d’una sèrie de processos que poden interaccionar, reforçant-se o contrarestant-se L’acció d’uns o d’altres depèn d’un conjunt de factors del medi que s’anomenen factors formadors Clàssicament es consideren com a principals el clima, la vegetació o, en sentit més ampli, els organismes, el substrat a partir del qual es forma el sòl, la geomorfologia o posició que ocupa el pedió en el paisatge, i el temps que han actuat els processos edafogenètics A més, pot haver-hi una sèrie de factors locals com poden ésser la salinitat, la hidromorfia o la…

Un primer gran grup de riscos geològics deriva dels desplaçaments de grans volums de materials provocats per esfondraments, per esllavissades o per altres fenòmens relacionats amb la inestabilitat de talussos i vessants Els problemes d’inestabilitat són, de molt, els més considerables dins d’aquest grup La inestabilitat de vessants és un fenomen que adquireix una notable consideració quan s’efectuen rebaixos i excavacions per a obres de vialitat carreteres, ferrocarrils o de construcció excavacions per a edificacions, preses, etc En les següents pàgines, però, només seran considerades les…

Joan Güell i Ferrer La seva vida 1800-1872 El Vapor Vell de Sants La Ilustración Hispano-americana, 1886 Joan Güell i Ferrer va néixer el 3 de maig de l’any 1800 a Torredembarra Tarragonès, fill de Pau Güell i Roig i de Rosa Ferrer La família tenia un nivell econòmic molt modest El pare, pocs anys després de néixer el seu fill, marxà a l’illa de Santo Domingo, al Carib, amb la intenció de guanyar-s’hi la vida, com tants d’altres Joan Güell visqué aleshores a Barcelona, a casa d’un oncle, on féu els seus estudis primaris Als nou anys fou reclamat pel pare i travessà per primera vegada l’oceà…

La biologia i l’ecologia dels cursos d’aigua Exceptuant les àrees irrigades per la mà humana, enlloc del món no hi ha tanta aigua dolça disponible com a les selves intertropicals Les generoses pluges que reben, en efecte, alimenten amples i complexes conques fluvials d’aigües permanents Tanmateix, l’estacionalitat, i per tant el règim de pluges i els períodes de crescuda de les aigües, es fa notar progressivament i de forma simètrica a mesura que hom s’allunya de l’equador, la qual cosa comporta variacions en el comportament de les conques fluvials Aquest fet resulta especialment constatable…