Data: 26 de febrer de 1455.
L’abat Bertran de Samasó contracta amb Jaume Huguet la pintura de la predel·la del retaule major del monestir de Santa Maria de Ripoll. El pintor hi havia de pintar episodis de la Passió i, al revers, en grisalla, Crist amb el calze eucarístic a la mà i profetes de l’Antic Testament.
Capítols fets, firmats, concordats e convinguts entre lo raverend frare B., abbat de Ripol, de una part, e en Jacme Huguet, pinctor, ciutedà de Barchinona, de la part altre, de e sobre les istòrias que sian a pinctar en lo bancal del retaule de Madona Santa Maria del monastir de Ripol.
Primerament, lo dit Jacme Huguet, pintor, convé e en bona fe promet a lo dit ravarend mossèn lo abbat, que en las ystòrias primeras de la part dreta del dit banchal, so és, en la primera cas, pintarà la istòria de la Sena, stant Jesuchrist en la taule ab los dotze apòstols. E en la segona casa pintarà con Jesuchrist féu oració en lo hort de Gericó. E aprés en les altres dues ystòries de la part esquerra del dit banchal, en la primera casa pintarà com portaren a crucificar Jesuchrist ab la creu al coll, acompanyat de juexes, demostrant com la Verge Maria, sent Johan e sent Pere lo acompayaban. E en la segona e darrera casa del dit bancall sie asseguda la Verge Maria al peu de la creu ab lo Jhesús mort a la falde e ab totes les Maries, e Joseph e Nicodemus. Més avant promet lo dit Jacme Huguet al dit mossèn lo abbat que en las tres cases del tabernacle (pintarà la Verge Maria ab lo Jhesús), ço és, en la casa del mig se pintarà lo Crucifix hi la Verge Maria e sent Johan. En la casa de la pastoreta del dit tabernacle (pintarà la Verge Maria ab lo Crucifix), Jhesús al bras. E en la part squerra del dit tabernacle sie mossèn sent Benet assegut. Més avant és convengut entre los dits mossèn lo abbat e Jacme Huguet promet en tots los campés e diademes de les imatges qui necesari hauran de les dites ystòries totes aquelles embotirà de guix e daurarà d’or fi com se pertany. E per semblant deurà d’or fi tota l’obra de taula qui acompanyarà l’obra de les dites ystòries. E més promet fer es quiscuna ystòria una imatge vestida de fin atzur d’Alamanya e més fi mester serà. Més avant lo dit Jacme Uguet haurà a fer en las sich casas qui són en lo detràs del dit bancal sinch mitges imatges com nos puguen mostrar molt, ço és, en la casa del mitg Jhesuchrist tenín lo càlçer ab la mà, demostrant la òstia dins lo càlçer, e en les quatre cases restants haya a pintar quatre mitges ymatges de profetes, e aquelles qui millor fassen el fet de la consagració e que les haia acabar de blanch e de negre. E, per tant, que les dites sinch cases, ab les dites sinch mitges ymatges, isquen, e si mòstran milor, sie pintada la obra de talla qui las sinch dites cases acompanyen al detràs del dit bancal de groch perquè don semblança d’or e perquè la (blancó) isque dels campers. E totes les dites coses lo dit Jacme Huguet promet fer ab tota aquella perfectió que·s pertany.
Ítem, lo dit mossèn lo reverent abbat, per sguard e contemplació e remuneració dels traballs e despeses que lo dit Jacme Uguet a de fer en totes les desús dites coses o per preu o salari de tota la dita obre, convé e promet al dit Jacme Uguet li darà e pagarà en la forma següent: vuytanta florins corrents valents onse sols florí, ço és, ara de present vint-e-quatre florins e sis sols, e los restants cinquanta-sinch florins e sinch sols en sie dues aguals pagues, ço és, la una meytat com lo desús dit retaula serà enguixat e deboxat e a punt per·a daurar, e l’altre meytat com serà de tot acabat.
Ítem, més és convingut entre lo dit mossèn lo abbat e lo dit Jacme Uguet, que ell lo dit Jacme Uguet haia e haver acabadas totas las desús dites coses, sots la pena desús scrita, de ci a la festa de Madona Santa Maria del mes d’agost primer vinent.
Ítem, més són d’acort les dites parts que en cas que lo dit Jacme Uguet no fes la obra que·s pertany en lo dit retaula e bancall, e lo dit mossèn lo abbat no y sie content, que sobre lo ber acabar de la dita obre és entre las ditas parts alguna differència o debat que sobre la dita differència o debat, cascuna de les dites parts haian star-se a la pena desús scrita, haian a star-se a dita determinació del senyor en Matias Bonafè, ymaginarius, lo qual cascuna de les dites parts del present elegès.
Totas las ditas coses per la una e l’altre promeses convenen e prometen les dites parts, ço és, la una a l’altre e endessemps de tenir, cumplir e observar, sots pena de vint-y-sinch lliuras barchinonenses, gonyadores les dites parts per la part obedient e per qui no starà de complir les dites coses. E per la restant terça part al official qui·n farà la exequció, ab restitució de messions e obligació de béns mobles e inmobles, haguts e hauradós. Quod juramus, etc.
Volen les dites parts que dels presents capítols e de cascuna de aquells sien fetes una e moltes cartes ab totes e sengles clàusulas, renunciacions e juraments a coneguda del notari dels presents capítols, substància del fet no mudada.
Transcripció: Sanpere i Miquel, 1906
O: Perdut.
A: AHPB, segons S.Sanpere i Miquel, en un manual del notari Antoni Vinyes.
a: SANPERE I MIQUEL, Salvador: Los cuatrocentistas catalanes. Historia de la pintura en Cataluña en el siglo XV, vol. II, L’Avenç, Barcelona 1906, doc. XII, pàg. XX-XXII (publica el contracte amb la data equivocada, 26 de novembre de 1455).