En l’estructura de la població, els joves formen el segment substancial, no solament per la seva importància numèrica sinó per la transcendència d’aquest grup en la vida de l’Estat. La població jove constitueix la renovació d’una generació en la vida productiva i reproductiva de la població adulta.
Aquest conjunt de població inclou les edats que van dels 14 anys als 29. La seva vida s’ha desenvolupat els darrers anys del segle XX, i forma part del futur poblacional del segle XXI. Aquesta etapa planteja problemes rellevants, essencialment pel que fa a l’entorn econòmic en l’àmbit de les polítiques i dels governs a escala mundial. Aquest grup presenta diversos escenaris d’acció, que es desenvolupen especialment entorn de l’educació, el comportament sexual, la participació econòmica i la política. Al mateix temps són protagonistes de problemàtiques diverses i complexes que formen part dels reptes que els presenta el seu desenvolupament.
En l’àmbit productiu, aquest grup forma part de la població econòmicament activa, juntament amb la franja que correspon als adults. De manera que l’ocupació i la mena d’oferta actual que se’n fa constitueixen un dels problemes més importants que els joves enfronten, per la precarietat (salarial) i l’eventualitat (temporal) que es presenta.
Així, les xifres més significatives de joves corresponen als països menys desenvolupats i principalment als africans, llatinoamericans, asiàtics i alguns d’Europa oriental en què les proporcions de persones joves arriben a representar entre una quarta part i gairebé la meitat de la població total.
El major nombre de joves desocupats es troba a l’Índia, el Brasil, Rússia i els Estats Units d’Amèrica. Tanmateix, però, les taxes de desocupació (proporció de població jove desocupada en relació amb la població total de joves econòmicament actius) més significatives corresponen a països en què el nombre de joves és poc representatiu, com passa a Europa. Un altre matís es dóna als països de l’Amèrica Llatina, en els quals la població jove és representativa, però presenta taxes de desocupació superiors al deu per cent. A l’Àsia, aquests valors són inferiors al deu per cent llevat del cas de l’Índia.
Ocupació juvenil
Un estudi realitzat per l’Organització Internacional de Contractants (IOE) el 1997, sobre el tema de l’ocupació juvenil, proposà un acord per a crear una xarxa d’alt nivell de promoció de polítiques sobre la contractació dels joves en el món del treball. Es van plantejar tres objectius: recomanacions sobre l’ocupació juvenil, amb el suport del secretari general de l’ONU, que fossin considerades per tots els líders del món, difusió d’informació en relació amb les bones pràctiques i aprenentatges sobre polítiques i programes d’ocupació de joves, i assoliment del compromís dels qui tenen responsabilitat en el tema amb la participació de les institucions educatives, els centres de formació professional i els sistemes de suport a les empreses.
Els joves entre la moda i la marginació
En les societats més avançades dels estats més rics, mentre es va reduint la proporció de la població jove, alhora s’ha anat aplicant una visió malthusiana intrínseca al desenvolupament capitalista, que valora molt positivament tot el que apareix lligat a la joventut, la salut, la bellesa, l’esport, la competició, l’alegria. La publicitat comercial que presideix la vida quotidiana d’aquestes societats ha estat el mitjà més poderós a través del qual aquests valors i els que els són associats han estat difosos i adaptats per persones de qualsevol edat. Avui, la manera de vestir i també de viure només es diferencia per la capacitat de consum i pel gust personal. Ha desaparegut la serietat de les aparences de les edats madures i senils; modes, dietes, exercicis, gimnasos, operacions quirúrgiques venen cada dia més una misteriosa font d’eterna joventut. En contraposició a aquest fenomen, els joves són progressivament desplaçats i marginats, i tenen grans dificultats per a afirmar el seu paper individual i per a assumir un futur cada cop més incert en l’esfera laboral i professional, i en el món en general. És una de les grans contradiccions i dels grans reptes de la societat contemporània que es viu de forma dramàtica, encara que pot variar segons el nivell de desenvolupament de cada país.
Temporalitat de l’ocupació juvenil
Dos problemes fonamentals a l’hora d’emancipar-se identifiquen actualment els joves: l’ocupació i l’habitatge. Actualment l’ocupació és precària i es caracteritza per la temporalitat i la rotació. La taxa de temporalitat és del 70% i és la que caracteritza més bé la població de 16 anys a 19. La del grup de 20 anys a 24 és del 64%. Cal tenir en compte també les taxes de rotació, que arriben fins a 15 contractes al mes. I la precarietat sobretot pel que fa a la seva situació laboral en casos d’accident, ja que els joves no tenen seguretat de cap mena.
Malgrat que a Espanya, entre el 1992 i el 1999, va créixer la contractació indefinida per sobre de la contractació temporal, encara som molt lluny de la mitjana europea. Els contractes temporals a Europa representen el 12% del total de contractació, i a Espanya el 32%. Una xifra que augmenta considerablement.
Entre la població de joves, la temporalitat se situa al voltant del 70% (percentatge que augmenta si ens centrem en la franja d’edat de 16 a 19 anys i amb nivells baixos de formació). Si ens centrem en joves universitaris, el 51% dels titulats espanyols tenen un contracte estable quatre anys després d’acabar la carrera, però la mitjana europea se situa en el 79%.
El pes de la contractació temporal de les ETT a Espanya és aproximadament del 15% respecte de la contractació temporal total.
Segons diverses fonts de les mateixes ETT, al voltant del 30% dels treballadors contractats temporalment aconsegueix posteriorment una feina estable.
A Espanya, l’atur se situa entorn del 14% (2,3 milions de persones sense feina). I si ens centrem en joves de menys de 25 anys, el percentatge es duplica. Estem molt lluny encara de la mitjana d’Europa. Però al mateix temps, hi ha sectors econòmics i productius que no aconsegueixen cobrir milers d’ofertes de treball. No solament falten informàtics i experts en telecomunicacions, també escassegen soldadors, fresadors, torners, paletes, conductors de grua, encofradors, cambrers, cuiners…