Fairfield Osborn, geòleg nord-americà que tingué un important paper en la creació del moviment internacional per la conservació de la natura, era fill de Henry Fairfield Osborn (1857-1935), destacat paleontòleg que fou director de l’American Museum of Natural History durant molts anys. El tret més remarcable del llibre d’Osborn és la seva aparició en un moment —la immediata postguerra de la Segona Guerra Mundial— en què, davant les urgències de la reconstrucció dels països devastats pel conflicte bèl·lic i de la normalització dels intercanvis econòmics, la visibilitat del problema que evocava era molt escassa.
“La majoria de la gent encara té la idea que els recursos vius de la Terra són il·limitats i que es poden anar extraient com si constituïssin una reserva sens fi. És ben típica i ingènua l’observació que va fer recentment un competent empresari nord-americà quan se li va cridar l’atenció sobre el fet que els boscos d’aquest país [Estats Units] estaven desapareixent acceleradament: “Bé, tampoc no cal que ens amoïnem; si se’ns acaben els boscos sempre podrem aconseguir tota la fusta que vulguem de Mèxic.” Doncs, que vagi a Mèxic i vegi què hi passa.
[...]
Recapitularem un moment. Les causes de l’explosiu augment de població dels dos darrers segles deriven òbviament de nous descobriments, que han permès als humans explotar de manera molt més eficient que abans els recursos naturals vius de tots els continents de la Terra i transportar-los fàcilment d’una banda a l’altra del planeta. Hi ha un perceptible acord entre el tempo accelerat del comerç i el tempo accelerat de la reproducció humana. Ombres del doctor Malthus! No anava tan errat aquest quan va postular que l’augment de població tendeix a superar la capacitat de la Terra de suportar-lo, i que, així com la producció alimentària podia augmentar en proporció aritmètica, la població tendia a augmentar en proporció geomètrica. Hi ha hagut uns quants esdeveniments que el llòbrec doctor no va preveure, com ara l’explotació de l’hemisferi occidental, especialment dels Estats Units i el Canadà. Tampoc no va preveure el desenvolupament dels mitjans de transport, com ara la creació de les grans xarxes ferroviàries i de navegació a vapor, i actualment fins i tot de navegació aèria. Sobretot, però, no va preveure la invenció del motor de combustió interna, que ha accelerat d’una manera tan increïble la possibilitat d’explotar els recursos forestals i agrícoles de la Terra. Un invent que ha portat beneficis incomptables i ha provocat alhora mals irreparables.”
“Our plundered planet” (‘El nostre planeta saquejat’). Reproduït a partir de “Our plundered planet”, Little Brown & Co., Boston (1948)
Traducció: Xavier Pàmies