Situació
Una vista exterior de l’església des del costat de ponent, amb la façana del temple i el campanar, d’època moderna.
M. Catalán
L’església es troba situada en un altiplà de la serralada que separa la Plana de Vic del Moianès, a 1.008 m d’altitud, al cantó de ponent del Serrat de Sant Cugat i del Turó del Puig Estels, amb una bona vista panoràmica sobre la Plana de Vic i el cantó de llevant del Moianès. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, full 37-13 (332): x 31,6 —y 32,2 (31 TDG 316322).
Per la carretera N-141, de Manresa a Vic, just al trencant de Collsuspina, entre els quilòmetres 34 i 35 i en direcció oposada, vers tramuntana, surt la carretera del Raval de les Casetes, la qual passant per l’Oller, puja fins a Bellver i d’aquí continua fins a Sant Cugat, que es troba a 2,8 km de la carretera nacional. (JSV)
Història
Aquesta església és dins l’antic terme del castell de Tona, al lloc de Gavadons. Inicialment fou una parròquia independent per esdevenir després una sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Tona, per més endavant ser novament una parròquia independent al final del segle XIX juntament amb Collsuspina.
El castell de Tona es documenta a partir del 889 en el moment que es consagrà l’església de Sant Andreu del castell de Tona. El lloc de Gavadons és documentat el 948 en el testament de l’ardiaca Guadamir, que deixà a Sant Pere de Vic dos bous que tenia a Gavadons (Gavadones). Però en els primers temps el nom de l’església de Sant Cugat no portava l’apel·latiu de Gavadons sinó que era coneguda com a Sant Cugat de Coll-sa-Sima, encara que la primera notícia documental no és exactament aquesta ja que en el testament que el 968 manà redactar una dona anomenada Frugió feu una deixa d’una peça de terra a Sant Cugat que és més enllà de la serra (ad Sancto Cucufati qui est trans ipsa serra).
Apareix con a parròquia a una llista d’entre els anys 1025 i 1050 i surt, a partir del 1130, amb el nom de Sant Cugat de Gavadons. Abans del 1330 ja devia haver perdut les funcions parroquials i haver estat unida a la parròquia de Sant Andreu de Tona com a sufragània, ja que no apareix en les repetides visites pastorals que entre els anys 1330 i 1339 realitzà el bisbe de Vic, Galceran Sacosta a les parròquies del seu entorn, la qual cosa es confirma en les llistes de parròquies dels anys 1361 i 1438 on no apareix en cap.
Durant el segle XIX s’inicià un procés d’independència tot unint-se a Collsuspina per formar una parròquia conjunta. Aquest camí començà el 1828 i cristal·litzà de manera definitiva el 1897 (data que figura sobre la llinda de la casa rectoral), però l’església quedà supeditada al sacerdot que vivia a Collsuspina.
L’edifici ha sofert la mutilació de l’absis per construir-hi un presbiteri més gran. Durant el segle XVI s’hi van afegir dues capelles laterals cobertes amb nervacions gòtiques tardanes. El segle XVIII fou arrebossat el seu interior donant-li un aspecte barroc. El campanar d’espadanya que s’aixeca sobre el mur de ponent fou transformat en campanar de torre a manera de comunidor. També fou tapiada l’entrada primitiva, el portal de la qual es troba al mur de migdia, mentre se n’obria un altre a ponent. Fa uns anys que el temple ha estat restaurat amb els murs interiors netejats de l’arrebossat barroc.
Actualment té culte no regular, i es troba en bon estat de conservació. (APF-ABC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església al moment de la seva darrera restauració, on es veu la seva estructura, molt allunyada dels seus orígens romànics.
Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona
L’església de Sant Cugat de Gavadons consta d’una sola nau amb dues capelles laterals afegides posteriorment formant una mena de transsepte. No hi ha restes d’absis a la capçalera, constituïda per un presbiteri rectangular, al qual hi ha afegida una sagristia, que és separada del presbiteri per una paret força prima.
Al peu de la nau hi ha un arc toral que aguanta el campanar. Per la situació de la porta a migdia recentment reoberta i l’alçada de teulades aquesta part sembla afegida. El campanar té un sol pis i és de planta quadrada i només agafa mitja amplada de la nau. Té dues finestres a ponent i una a llevant, la forma de ferradura de les quals és moderna. La coberta de fusta i teula és a dues aigües.
La porta principal és rectangular i es troba situada a la façana principal, a ponent. Sobre la porta hi ha un ull de bou.
Les voltes de canó amb llunetes de la nau són barroques amb dos arcs feixons i fetes de rajola. Les capelles laterals han estat cobertes amb voltes de traça gòtica amb impostes i claus de volta decorades amb motius animals, i nervadures molt afinades.
Recentment ha estat restaurada l’església pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, amb criteris actuals bastant polèmics. Hom ha intentat reconstruir un ambient popular en la decoració interior, reconstruint un retaule del segle passat amb material d'un fibrociment com a base i pintat i texturat amb pintura plàstica i sintètica. S’han arrebossat i pintat les parets de la nau i enguixat i pintat les voltes del mateix color. A causa de la manca d’espai al presbiteri i per tal de reconstruir exactament l’ambient preconciliar l’altar va amb rodes per tal de poder-lo arrambar al retaule o desarrambar-lo per poder dir la missa de cara als fidels.
Aquesta restauració és una de les moltes que ha sofert Sant Cugat al llarg del temps però certament no deixa indiferent el visitant, i constitueix en certa manera una rectificació d’una restauració feta anteriorment pel mateix Servei de la Diputació i que consistí en el repicat dels murs, ara enguixats, i la “restauració” del campanar, amb la construcció del seu característic arc de ferradura. (JSV-JAA)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: Las iglesias de la parroquia de Tona, “Ausa”, vol. III (1958-1960), Vic pàgs. 44-49.
- Antoni Pladevall: La parroquia de San Andrés de Tona y su sufragánea de Sant Cugat de Gavadons, “Ausa”, vol. III (1958-60), Vic pàgs. 4-15.
- Antoni Pladevall, Aureli Pou i Jaume Torras: Sant Cugat de Gavadons, dintre l’Apèndix 2 (L’art romànic dels voltants de l’Estany) del llibre El monestir romànic de Santa Maria de l’Estany, d’Antoni Pladevall i Jordi Vigué, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàgs. 632 ss.
- Antoni Pladevall: Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina i Sant Cugat de Gavadons, “Programa de la Festa Major”, Collsuspina 1971. (DAG)