Situació
Sector de migdia amb la porta d’entrada de l’església de Sant Llorenç de Perles, on són visibles els carreus romànics de l’església del segle XII o inici del XIII que la precedí.
J. Moner
L’església parroquial de Sant Sadurní presideix el reduït nucli agrupat del poble de Vilafreser, situat damunt d’un serrat de poca elevació, entre les conques de la Farga i el Cinyana, a l’extrem meridional de l’extens terme municipal de Vilademuls.
Per arribar-hi cal seguir la carretera N-II des de Girona en direcció a la Jonquera; uns 5 km després d’haver passat pel poble de Medinyà es troba, a mà esquerra, el trencant que porta a Vilafreser, que és a poc menys d’1 km i ja ben visible, amb l’església, des de l’esmentada carretera. (JBH)
Història
El lloc dit Frederius és documentat l’any 957. El 1017 sabem del cert que el monestir de Sant Esteve de Banyoles tenia un alou “in villa Freder vel infra ejus termines”, que li fou confirmat pel papa Benet VIII en la butlla expedida l’esmentat any.
L’any 1058 hi ha notícia de l’església en el document de restitució d’un bon nombre de drets, jurisdiccions i alous feta per la comtessa Ermessenda al bisbe de Girona, en què figura “Sancti Satutnini de Villa freder cum suis peertinentiis et ecclesias cum ipsa forteda quas Oto Maconi tenuit cum suis pertinentiis…”. És interessant aquesta referència a una fortalesa i a les esglésies que, segons que sembla desprendre’s d’aquest text, depenien de Sant Sadurní.
A la segona meitat del segle XII els augustinians de Vilabertran havien aconseguit dominis sobre la parròquia. Així es desprèn d’un document de l’any 1175 subscrit per Ramon (Guissall) com a abat de Santa Maria de Vilabertran i capellà de Sant Sadurní, aprovant la donació que havia fet Guillem, clergue i domer de Sant Sadurní de Villafredaria a Arnau Pere i la seva muller Lenserena, d’un camp situat a l’alou de Sant Sadurní, al coll de Vilafreser i Vallegota, el qual afrontava amb terres del monestir de Santa Maria de Cervià i altres d’Arnau Gaufred de Cervià i, a ponent, amb la “strata Francigena”.
Dos documents més del mateix arxiu donen indicis sobre els dominis que devia tenir el monestir femení de Sant Daniel en aquest terme a la darreria del segle XII. L’any 1197 l’abadessa Agnès del dit cenobi aprovà el dot d’Arnau, per les seves noces amb Maria, establerta sobre un mas i un honor de la “parrochia Sancti Saturnini de Villa frederii”. Un altre document del 1199 fa referència als mateixos personatges: l’abadessa Agnès donà a Arnau Pere i a Arnau Grau i la seva muller Maria, de la parròquia de Vilafreser, la feixa de terra que tenien per l’església de Sant Daniel.
L’any 1204 Pere Sunyer, capellà de l’església de Sant Sadurní de Villafrederii, signava la donació feta al monestir de Sant Vicenç de Roca pel capellà de Vilanant. Arnau de Llers, al testament de l’any 1210, deixava entre d’altres nombrosos llegats, uns béns que tenia a Vilafreser al seu fill Ermengol, canonge de la seu de Girona.
Té un especial interès un document de l’any 1267 de l’arxiu de l’esmentada casa Grau, regestat per L. G. Constans, segons el qual Isaac fill de Mair, i Jacob, fill d’Abraham, jueus, absolgueren de certs deutes a Pere Carrera de la parròquia de Vilafreser.
Altres dos documents de l’arxiu Grau testimonien certs dominis del monestir de Sant Miquel de Fluvià i del priorat canonical d’Olives en aquesta parròquia, a la segona meitat del segle XIII. L’any 1270 l’abat Bernat de Sant Miquel de Fluvià subscrivia l’establiment d’un honor de la parròquia de Vilafreser a favor de Bernat Vic, ciutadà de Girona.
Sant Sadurní de Vilafreser figura en les relacions d’esglésies de la diòcesi de cap a la fi del segle XIII, de l’any 1362, del final del segle XIV i del segle XVII. Manté encara avui la categoria parroquial.
L’any 1372, el rei Pere III, per poder fer cara a la guerra de Sardenya, vengué al bisbe de Girona i als monestirs de la diòcesi els drets de molts llocs i castells, entre els quals els de la parròquia de Vellafredario; l’any 1379, l’infant Joan, des de Perpinyà, aprovava aquestes vendes.
A finals del segle XVIII el temple patí saqueigs a causa de les guerres amb França. (JBH)
Església
El temple actual de Sant Sadurní correspon a un edifici alçat als segles XVI o XVII, d’una nau amb capçalera poligonal, cobert amb volta de llunetes sobre tres arcs torals apuntats. Al costat nord, s’hi afegiren més tardanament dues capelles laterals i dues estances, la sagristia actual i l’antiga, ara convertida en capella del Santíssim. La construcció és sobrealçada per un terrabastall i a l’angle sud-oest es dreça una torre campanar de planta quadrada. La porta d’entrada s’obre a la façana meridional.
Aquesta església fou bastida sobre una petita part del temple anterior, romànic, com ho constata una bona part del parament, tant exterior com interior, en què l’aparell és fet a base de carreus de formes allargassades i afilerats regularment. Amb els escassos vestigis descrits es fa difícil apuntar una datació de les restes romàniques d’aquest temple, però, si més no, hom les pot situar entre els segles XIII i XIV. (JBH)
Incisió en una pedra de Can Pagès de Vilafreser
En una pedra del mas Can Pagès de Vilafreser hi ha una creu gravada a base d’incisions, amb els extrems acabats en semicircumferència i el centre marcat amb un cercle. És difícil precisar, per motius tècnics com ara el caràcter popular del recurs emprat, i a causa de la situació, la funció i la datació d’aquesta peça de Vilafreser, els marges de la qual són ben amplis. (JCSo)
Bibliografia
- Alberch-Aragó, 1985, pàgs. 72-73; Bolòs-Hurtado, 1986, full 11-1; Botet i Sisó, 1905, docs. 120 i 169; Constans, 1985, pàgs. 86; Marquès, 1984, doc. 86; Monsalvatje, XVIII, 1910, pàgs. 38.