Castell avui desaparegut situat entorn de l’església de Sant Joan de Fullà, al Veïnat d’Amunt. Fou una possessió de la família dita de Fullà, des del segle XI fins al XIV. El primer membre de la família Fullà conegut és Oliba de Fullà, el 1017. Les armes parlants de la família Fullà (una fulla capgirada) són esculpides en quatre escuts al sarcòfag de Jaubert de Fullà del 1335, conservat a l’església de Sant Joan de Fullà. A la fi del segle XIV, passaria per via successòria a la família Avellanet i d’aquesta als Cadell (1448) i als Pasqual de Vilafranca (1620), als quals fou confiscat el 1680 a favor de la vídua de Josep d’Ardena i de Darnius.